Natural de Picassent (Valencia), Àngel Crespo va obtenir el títol de professor de clarinet. Ha dirigit diverses bandes i és director de la banda simfònica alzirenya des de fa més de 21 anys. Amb aquesta va guanyar la batuta d’or l’any 2010 en el Certamen Internacional “Vila d’Altea”.
Com vau decidir participar en el certamen?
El certamen de València sempre ha estat lligat a la història de la Societat Musical d’Alzira, estiguérem en el certamen els anys 1994, 2000 i 2002. Quan el certamen es feia a la plaça de bous, podies dur a tot estirar 160 músics i la veritat és que reunir aquest planter per a participar en el certamen era difícil. L’últim certamen en què vam participar fou a Altea, com que vam obtenir un primer premi i, a més, feia onze anys que no concursàvem en el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” vam decidir que el pròxim repte havia de ser el CIBM.
Durant quant de temps heu estat preparant les obres? Com es duu a terme aquesta preparació?
Començàrem a preparar les obres després de falles. Nosaltres donem prioritat al certamen. En aquest sentit el repertori del certamen és el que hem tocat en altres concerts. També és importat el fet de mentalitzar els músics perquè siguen conscients del treball que ens espera.
Quin resultat penseu que obtindreu en el CIBM?
Volem guanyar si és possible, tenim molta il•lusió… supose que sí. Hem reunit molt bona plantilla així que estem contents per això.
Quina opinió té de “Phobos”, l’obra obligada?
És una obra molt interessant. Curiosament, nosaltres ja havíem treballat obres de José Sunyer Oriola, ja que en el certamen d’Altea 2010 l’obra obligada “Venus de las luces” també era d’ell. “Phobos” té la mateixa temàtica i el mateix llenguatge musical, en canvi els ha agradat més als músics que l’obra anterior.
Una característica important de la Societat Musical d’Alzira rau en l’encàrrec d’obres per al certamen de València… Quin és el motiu que t’ha fet decantar-te per “Flor de Azahar” i no per una obra d’encàrrec?
Principalment l’econòmic, a més l’obra Flor de Azahar ens agrada molt. Anteriorment ja l’havia escoltat diverses vegades i, de fet, fa uns anys que compràrem el material.
Creu que hi ha molta competitivitat en la Secció d’Honor? Quina opinió li mereixen les altres bandes participants?
Tinc una opinió molt bona de les altres bandes. Pensa que hi ha dues societats musicals de la Ribera però perfectament podrien haver-ne sis o set. Conec les bandes participants i els seus directors, per la meua part es mereixen el màxim respecte, de fet, crec que qualsevol de les cinc entitats musicals podrien guanyar.
No creu que la Unió Musical de Llíria pel seu recorregut històric té més possibilitats de guanyar?
No, és veritat que la Unió Musical de Llíria té molta qualitat individual, fins i tot, poden seleccionar a la gent que tocarà aquell dia, nosaltres també hem pogut fer el mateix aquest any. Pensa que és com si jugàrem un partit de futbol contra Madrid o Barcelona, és clar que són grans equips però això no vol dir que un altre no li puga guanyar.
Com se sent el director d’una banda a pocs dies del certamen?
Jo no pense ni en el certamen ni en el resultat, estic centrat en la feina i en què millorem a poc a poc. El dia del certamen és especial, de segur que hi ha nervis però no sent que tinga un afegit de responsabilitat.
Com nota l’ambient de la banda durant aquest últims dies? I en la localitat?
Hi ha entusiasme, assagem tots els dies i cada vegada hi ha més companys que s’uneixen al grup… això fa que la gent “es pique” en el bon sentit de la paraula. Respecte a la ciutat d’Alzira, crec que ho viuen amb molt d’ànim. Ens donaran suport al Palau de la Música, sort que nosaltres toquem els primers de vesprada i pense que els nostres seguidors podran entrar. Quan toque la Unió de Llíria de segur que es queden 300/400 persones fora de la sala, l’any anterior ja va ocórrer. Pensa que les cinc bandes som de la Comunitat Valenciana, si a cada banda l’acompanyen 300 persones i després hi haurà gent d’altres pobles… Quan es feia a la plaça de bous no hi havia problemes perquè hi ha capacitat per a 3000 o 4000 persones. Pense que respecte al certamen, els polítics no estan prestant-li tota l’atenció que deurien. L’organització ho fa molt bé, però no és problema d’ells sinó de la voluntat política… Han de creure en el certamen i donar-li la importància que pertoca. A hores d’ara se celebra el concurs a Kerkrade també, dura un mes el certamen. En el nostre cas, jo pense que ja que se celebra en el palau i no busquen un lloc més adequat quant a capacitat, haurien de fer més espectable i no cal que es preocupen tant del planter de les bandes. A Kerkrade volen que faces espectacle i depén de les obres que interpretes estàs en una secció o altra.
