Las Bandas celebra el centenari d’esta banda de la Costera amb el seu president José Javier Carreres, Salva i Marc (dos joves músics), Tere i Itziar (mare i filla músiques) i el professor Salvador Astruells, encarregat de realitzar la investigació històrica sobre la formació musical i la seua Societat.
Tere i Itziar són mare i filla i les dos porten un bon grapat d’anys a la banda. Les dos toquen la flauta: de tal palo… Maria Teresa Tomás fa 28 anys que va entrar a formar part de la Societat Musical La Llosa de Ranes. Vivia en un pis al poble i, just damunt seu, hi havia una parella de músics. La veïna tocava la flauta i el veí la trompeta. ‘Mamá, jo vull pujar a vore com toca la flauta…’ -li va dir- ‘…i allà que vaig pujar i em vaig quedar bocabadada. Ma mare em va apuntar a música i amb les meues amigues vam fer una bona colla’.
Itziar Grau em conta que ella toca la flauta des que estava a la panxa de sa mare (i Tere riu de fons). Té 28 anys i la majoria d’ells els ha passat a la banda. Sa mare ja la portava als assaigs quan era menuda i, clar, s’adormia. ‘Vaig començar tocant el violí i era molt xulo, però quan vaig vore que els meus amics podíen anar a tocar per ahi i jo no, em vaig decantar per la flauta’. A dia de hui, Itziar és professora de flauta a l’Escola de Música de la banda com, també en el seu temps, ho va ser sa mare.
José Javier Carreres és president de la Societat Musical La Llosa de Ranes des de fa ja un bon grapat d’anys, concretament des del 2003. Va començar tocant la trompeta ‘a l’any 86 o 88, no ho recorde, tinc dubtes’, però el que sí té clar és que la trompeta era el seu instrument, per això va fer l’elemental al poble, el mitjà a Carcaixent (la Ribera Alta) i el superior a Barcelona al temps que estudiava magisteri musical. La passió d’este president és ensenyar música i a dia de hui continua fent-ho a l’escola pública.
A la Societat Musical la Llosa de Ranes hi ha una banda amb vora 90 músics, una banda juvenil que s’apropa als 40 i una societat amb més de 400 persones involucrades d’una o altra manera.
P: Estic fart de preguntar açò, José Javier, però no me’n queda una altra. Com vos ha afectat la pandèmia?
R: Degut al confinament pensavem que perdríem gent i, al contrari, ens vam adaptar al 100% tecnològicament i de manera sanitària. Enguany tenim més matrícules que l’any passat, amb una escola de música de més de 80 alumnes. Hem intentat que els pares estiguen tranquils i els hem deixat clar que ací se pot vindre a aprendre música amb seguretat. Hem d’estar contents i orgullosos perquè hem sabut mantenir una regularitat i això és el més important.
P: Però açò de les bandes, José Javier, ja saps que és una muntanya russa…
R: I tant! Som conscients que després de grans moments d’èxits, venen baixons i colps forts, però el que s’ha de fer és treballar molt a l’Escola de Música i que mai es quede vídua. Sempre deu haver-hi cantera. La història ens ha demostrat que la banda de la Llosa sempre s’ha recuperat dels seus moments de crisi i ha eixit amb la cara ben alta.
D’això, d’història, en sap molt el professor Salvador Astruells (Albalat de la Ribera, la Ribera Baixa), qui es troba immers en una investigació sobre la banda de la Llosa de Ranes ‘per determinar, especialment, els orígens’, m’explica.
- Vinga, professor, fes-nos una avançadeta.
- En alguns llibres existeixen divergències sobre la data d’inici i sobre la manera en que es crea la banda de la Llosa. Sembla que té un orígen religiós degut a una escola parroquial on s’ensenyava música i el que sembla estar clar és que l’any 1918 es comencen a donar les primeres classes de solfeig, concretament al mes de gener.
- I, després, la banda!
- Suposem que sí, tot i que no sabem si va tindre continuïtat en els seus primers anys. Potser es creara i es desfera durant un breu període de temps. Sabem que els Estatus de la banda es creen l’any 1928 i al 1930 la banda ja va al Certàmen. La resta, encara són tot hipòtesis, insistisc.
En l’any del centenari he volgut acabar esta immersió bandística a la Llosa de Ranes amb dos joves músics: Marc Palop i Salva Bellver, de vint-i-cinc anys. Tots dos són amics i en porten un bon grapat a la banda. Tots dos, també, són músics gràcies als seus pares. Marc em conta que va començar com una extraescolar més, però quan es va enamorar del trombó ja no hi va haver tornada enrere. Salva recorda emocionat quan de xicotet li agafava poals i safes a sa mare i amb trossos de fusta i culleres, els colpejava. Ara, clar, és percussionista.
Estos dos músics de la Societat Musical la Llosa de Ranes també formen part de la xaranga ‘Gramola’ que, enguany -com l’any passat- es quedarà a casa per Falles, una de les seues principals fonts d’ingressos. Tant a la banda com a la xaranga ‘es fa dur veure com ja ha passat quasi un any sense poder disfrutar del la música, que més enllà dels actes, era tot el comboi que fèiem com a grup d’amics que som la majoria’, diu Bellver.
P: Que no ens puga el mal humor, va! Enguany a la banda esteu d’aniversari. Si tinguereu que demanar un desig al bufar les veles, quin seria?
R: El millor que pot passar-li a la banda és seguir comptant amb gent jove. El meu desig per bufar les veles és que la Societat estiga a l’altura dels joves per donar-los la motivació i les ganes que estos necessiten trobar en la banda per formar part d’ella de forma voluntària i duradora.
I de segur que així serà, perquè els desitjos d’aniversari sempre es compleixen. Per molts més anys, amigues i amics de la Societat Musical de la Llosa de Ranes!
DESTACATS:
‘Degut al confinament pensavem que perdríem gent i, al contrari, enguany tenim més matrícules que l’any passat’.
‘La banda de la Llosa sembla que té un orígen religiós degut a una escola parroquial on s’ensenyava música’.
‘Es fa dur veure com ja ha passat quasi un any sense poder disfrutar del la música, que més enllà dels actes, era tot el comboi que fèiem com a grup d’amics que som la majoria‘.
FOTOS:
Imatge 1: Foto de família al Palau de la Música. Era l’any 2014 en que la banda de la Llosa de Ranes va guanyar el Primer Premi i Menció d’Honor a la Primera Secció del Certàmen de la Diputació de València.
Imatge 2: Primera foto que es conserva de la banda l’any de la seua fundació (1921).
Imatge 3: Foto de la banda a principi dels anys 70. Mestre Director En Vicent Tortosa Terol, del poble de La Llosa de Ranes.
Imatge 4: Passacarrer als INTERCANVIS 2020. Director: Rafa Grau Vilar.