Manolo Civera ens deixa com a alcalde de Llíria, deixant un rastre de tenacitat i resistència, d’amor a la seua ciutat i de respecte als seus músics, tal vegada en el millor moment de la seua trajectòria política, després d’haver renovat…“Sí, vaig renovar en el 19, el primer alcalde d´esquerres que repeteix”. Guanyar les eleccions –li dic– no ha sigut fàcil, però gestionar una pandèmia com aquesta haurà sigut una cosa sinistra i dura, fins i tot perquè un home com vosté que va passar la malaltia. Va haver-hi una gran incidència a Llíria: “Sí, sóc l´alcalde de la pandèmia, però també sóc l’alcalde que s’ha agarrat a música i la cultura per a fer suportable la pandèmia i hem sigut dues vegades portada de la UNESCO durant la pandèmia, una vegada pels balcons de l’esperança i després també pel Festival de Jazz, junt a diverses ciutats del món que el dia previ al dia del treball, dia 1 de maig, se’l dedicarem a tots els treballadors sanitaris del món.”
Les successives ones van arribar acompanyades no d’inquietud sinó de terror… El terror es va ensenyorir de Llíria…
Si. El pitjor arriba el primer trimestre del 21, i com jo havia passat la malaltia, era encara molt més conscient; i saps que cal tallar-la… i és quan demanem el bloqueig perimetral del poble i prenem mesures radicals. Molt fort.
I la tercera ona després d’haver passat el virus malgrat estar molt més conscienciat jo em vaig espantar molt. A partir de les mesures del govern de la Generalitat hem sigut una comunitat exemplar en tota Espanya, però realment el primer trimestre va ser especialment dur. Si.
Però va arribar una millora…
En la desescalada el que t’abelleix és agarrar-te a la cultura per a visibilitzar la nova situació, vam ser el primer municipi que va fer el despertar de les arts per a dir que la cultura tornaria als espais públics, ho ferem en l´església de la Sang i va ser una meravella d´escenografia amb la guitarra clàssica de Rafa Serrallet, amb cinema, amb dansa, amb el vestuari de Francis Montesinos i amb escultures, és a dir, diverses arts escèniques en un únic acte cultural. I això va ser el primer acte que es va fer en el desconfinament, el dia que ens van permetre fer-ho amb totes les mesures de seguretat sempre.
Ara hem d’insistir molt en allò que les autoritats sanitàries diguen; com podem anar recuperant espais, sobretot espais per a la cultura, també per al treball, per a l’activitat econòmica, però la cultura també és una activitat econòmica imprescindible i molt més per a Llíria, i no sols ja per les emocions i els sentiments que ens provoca.
Ha sigut molt intensa la seua activitat, el seu mandat.
Molt, per exemple, dies arrere hem sigut presents en Turquía, junto a Bogotà, Azerbaidjan i Marroc. Un festival internacional en el qual fusionen la música i el patrimoni i també a EUA a Kansas? Kansas és de percussió i això es estendre Llíria pel món.
A l’octubre de 2019 Llíria va ser proclamada per la UNESCO com a Ciutat Creativa de la Música, incorporant-se a altres 21 localitats del món que tenen aquest reconeixement. Se sap de l’esforç de tota la corporació però de vosté especialment en un procés que és llarg i que ha de resultar precís. Explique’ns-ho.
Si, Llíria per la rellevància històrica de la Primitiva i de la Unió des de desenes d’anys arrere i instal·lades les dues societats en l’excel·lència ens havíem atribuït el lemade Ciutat de la Música. T´ho atribueixes i en algun moment pots paréixer arrogant perquè estàs en una terra de músics. Per tant jo en la legislatura passada em deia, si una ciutat com Burgos crea músics i es diu Ciutat de la Música i el govern de Castella i Lleó li ho reconeix, mentre que nosaltres no teníem eixe títol oficial..; per tant, el primer que vaig fer és registrar la marca, per a que la marca la podem almenys tindre a l’entrada de la ciutat; em vaig dir, anem al registre de marques i registrem eixa marca que corresponga a l’Ajuntament de Llíria, això en primer lloc i després a partir d´ací comencem a caminar per a aconseguir un reconeixement institucional i van tindre la sort que les Corts ho aprovara per unanimitat, amb el president Enric Morera al capdavant i negociant amb tots els grups polítics.
Una vegada tens això ix la convocatòria UNESCO. Cal recordar que aquest ajuntament en 2009, Llíria ho va descartar en el ple i diguérem que això per a què… I quasi deu anys després torna a haver-hi una altra convocatoria i et dius, per què no? Sabíem que hi havia poques ciutats al món i pensem que era un poquet també somiar. Però és que a vegades són els somnis els que et mouen, els que et fan lluitar perquè creus que pot ser bo per a la nostra ciutat. Cal aconseguir que eixe somni siga possible i començarem a treballar en una candidatura que sabies que almenys era des de l´honestitat i que havies de treballar en reconéixer a tantes generacions de més de dos segles que havien portat a Llíria, en València, terra de músics, a ser reconeguda. La proposta estava ben feta i ens selecciona el Ministeri d’Assumptes Exteriors, per a elevar la proposta a la Unesco, i presenten a Valladolid en cinema, a Orihuela en literatura i malgrat que hi ha set categories, ens presenten a dos ciutats en música, Lucena i Llíria. Jo en eixe moment pense, ja podem estar agraïts perquè Lucena és la tercera vegada que passa el filtre del Ministeri d’Assumptes Exteriors i és una ciutat amb un patrimoni també fantàstic i que compta amb el suport de la Diputació de Còrdova i de la Junta d’Andalusia i per tant tindran la il·lusió iuna certa pressa. I jo en eixe moment em pregunte, com li guanye jo a Lucena?. Però al final vaig descobrir que no és sols tindré grans músics i no és sols tindré gran agenda cultural i no és sols tindré moltíssima capacitat artística sinó que en aquest cas era descobrir a on volies anar i és que la Xarxa Unesco el que vol són compromisos de cooperació internacional. I és quan em pose a treballar en eixe entusiasme que a més havíem de tindre la convicció de què una xarxa com la UNESCO per a intentar intercanviar sabers i posar la pau en el cap dels homes i les dones era des de principis de cooperació internacional i des de principis buscar un món més just, més habitable i ací és on crec jo que li guanyem la partida a Lucena.
Però a més de la disposició a la cooperació el cert és que el Clarí i la Unió quan toquen fins i tot obres difícils contemporànies aporten sentiment, ànima i fins i tot màgia.
Hi ha màgia, però a més la UNESCO valora que eixa màgia la poses al servei de la cooperació internacional i de lluitar per un món millor. I això també és de veres que són els nostres músics ambaixadors en tot el món que ho han assumit. Hi ha centenars de músics llirians i llirianes com a professionals de la música arreu el món que han eixit de les nostres bandes
He tingut la sort i el privilegi de ser l´alcalde en el moment en què es conjuguen els astres.
Hi ha una pregunta tòpica, típica, però no estúpida. Què significa la música per a un alcalde que presideix l’Ajuntament d´una de les poblacions més destacades en música al món?
La música ens acompanya en les nostres vides i és el que moltes vegades ens ajuda a superar moments difícils a cadascú, alliberant-nos dels nostres baixons anímics i de les nostres adversitats que podem tindre, com és podem agafar a vegades a altres passions. Jo sempre dic que la felicitat no existeix absolutament, que és un estat d’ànim i que la música t´ajuda a tindre un estat d’ànim sempre molt positiu. Aleshores ser alcalde d’una ciutat on pots gaudir de tanta música i de tants encontres que et permeten tindre un estat d’ànim positiu t´ajuda molt a ser l’alcalde i a treballar cada dia.
– Del Clarí o de La Unió?
De les dues. Estic estudiant en La Unió, el meu fill major ha sigut percussionista del Clarí, la meua filla xicoteta és clarinetista en la banda juvenil de La Unió. Quan jo estava en Alcublas, també com el meu fill era percussionista i a més soci del Clarí i per tant sóc soci real de les dues. És cert que no participe en les assemblees perquè per coherència quan un és soci dels dos no participa en les assemblees per a votar, però com a alumne estudiava guitarra amb el Clarí i contrabaix a La Unió. Puc dir que el meu cor és de les dues.
Es percep des de l´alcaldia la tradicional competència de les dues bandes?
Des de l´alcaldia únicament has de demostrar el respecte als músics. Quan era alcalde d´Alcublas venia a Llíria al certamen de Sant Miquel i me n´anava malhumorat perquè jo veia que no respectaven als músics. No podien estar fent el certamen, ni més ni menys del Clarí i La Unió en la plaça del poble, i que pogueren haver-hi xiquets jugant al futbol, que pogueren haver-hi gent parlant i que estigueren els bars oberts. Jo considerava que era una falta de respecte als músics, a les dues societats que per a mi eren i són ja les més guardonades del món. Jo no era capaç de dir-ho, d’exterioritzar-ho perquè pareixia que com a alcalde d’un altre poble estàs criticant aquests actes , però era una inèrcia que ningú trencava i el primer que faig com a alcalde a les festes de Sant Miquel del 2015 és canviar per complet la direcció artística del festival, canviem la disposició de la plaça i la policia i protecció civil van encarregar-se del respecte als músics. Per això des del primer dia d’alcalde em vaig interioritzar que teníem des de la institució que respectar als músics i tindre la consideració que mereixien. I també reconec que m’han consentit els músics coses que no s’havien donat abans com tocar junts la Novena de Beethoven o el Rèquiem de Mozart és a dir que jo també m’he sentit molt recompensat per tant i per damunt de tot el meu respecte i el meu afecte perquè ells senten que són importants perquè són realment els protagonistes, que l’ajuntament hi ha d´estar per a ser un vehicle de promoció i d’ajuda, però jo també veig que he tingut eixa recompensa de les societats que a mi m’han estimat molt i m’han permés com a alcalde fer coses meravelloses.
Llíria és una de les ciutats patrimonials en restos històrics de totes les èpoques i tal vegada, després de València, és la ciutat més omplida de patrimoni destacat.
Clar, tu pots recórrer en un dia tres mil anys d’història d´una rellevància arquitectònica brutal.
Alcalde de dos pobles, això s’havia vist abans?
No, en la Federació Espanyola de Municipis, que sóc vocal de la comissió de medi ambient vaig perguntar-ho i em van dir que regidors si, però no hi ha constància d’alcaldes, encara que pot haver-hi algú.
Llíria o Alcublas?
Sóc de Llíria i d´arrels maternes d´Alcublas. Jo m´en vaig a Alcublas després d´haver sigut regidor d´urbanisme intentant fugir del boom immobiliari, jo era de l’opinió que estàvem atracant a tres generacions de forma legal en hipoteques a cinquanta anys i em costava molt entendre això, no imaginava que poguera arribar una crisi, però no compartia el que estava passant socialment i políticament. Com a inspector de la Generalitat Valenciana he gestionat diversos plans d’habitatge com les polítiques de rehabilitació d’habitatges, les ajudes a la rehabilitació i des de l´ideari de què s’ha de construir pobles i ciutats a passar a fer espais d´un milió de metres, si o si, i això no m´agradava. Jo era el president dels socialistes de la comarca i al quedar-se Alcublas sense candidat i com que era el poble de ma mare em vaig presentar i he tingut la sort de ser alcalde huit anys i ha sigut on he vist que és impagable el que fan les Societats Musicals en els pobles menuts perquè tota la vida sociocultural d’aquests pobles i el seu sentiment identitari passen per la banda de música.
Considera just haver de dimitir per un pacte de govern havent-hi guanyat les eleccions?
Si, la paraula sempre s’ha de complir i realment estem governant en una coalició.
En aquest temps transcorregut s’ha complit el pacte de govern amb Compromís?
Sí, en aquesta legislatura estem treballant bé. Em van fer patir molt Compromís i el Partit Popular en l´anterior perquè no em consentien això de baixar de la muntanya i guanyar, però en aquesta estem treballant molt bé.
I com és el nou alcalde Joanma Miguel?
És un home honest i té vocació pública i això és molt important.
Algun consell per al nou alcalde?
Evidentment que sempre diga el que pensa i que faça el que diga, que no es deixe portat pel que altres vulguen marcar des de fora.
Vosté ha sigut el millor alcalde de Llíria segons l’avaluació que s’ha fet de la seua gestió. Quin és ara el seu futur? Abandona la política íntegrament?
No, me´n vaig del municipalisme però jo porte sent militant quaranta anys i seguiré amb el socialisme i la vida pública i intentant ser útil als demés. Jo sóc un home de partit i si en qualsevol moment en el partit sóc útil allí estaré.
No hi ha bon alcalde sense un gran equip. Què li recomana a tots i cadascun dels seus components per a aquest nou temps sense el seu alcalde?
Agraïment. Les paraules és que no som ningú sinó tenim si no tenim qui ens done suport i a més és necessari poder compartir amb ells il·lusions i esforços. No puc expressar més que agraïment.
Un alcalde de guitarra i contrabaix…i de rock, també
Anem a coses personals, guitarra o contrabaix?
Jo sóc de guitarra. He gaudit molt tocant la guitarra en la meua joventut. Així que guitarra i temple canari. I estic aprenent contrabaix.
Fins i tot el rock.
Sí. Hem rebut algun grup de pop rock i hem fet versions de grups de pop rock amb amics d’ací de Llíria, clar que sí. Jo era un admirador del grup de Llíria Cotó-en-pèl de Pep Llopis que hui és l’actual president de la SGAE i ja els dèiem el Pink Floyd espanyol, va morir el baixista d’un accident de moto i el grup es va desfer. Recorde també el primer concert de Metallica amb una orquestra simfònica i va ser brutal.
Destaquem:
En la tercera ona després d’haver passat el virus malgrat estar molt més conscienciat jo em vaig espantar molt.
La cultura també és una activitat econòmica imprescindible i molt més per a Llíria, i no sols ja per les emocions i els sentiments que ens provoca.
Sabíem que hi havia poques ciutats al món i pensem que era un poquet també somiar. Però és que a vegades són els somnis els que et mouen, els que et fan lluitar perquè creus que pot ser bo per a la nostra ciutat. Sobre la UNESCO.
Quan estavem en el procés de la candidatura, al final vaig descobrir que no és sols tindré grans músics i no és sols tindré gran agenda cultural i no és sols tindré moltíssima capacitat artística sinó que en aquest cas era descobrir a on volies anar i és que la Xarxa Unesco el que vol són compromisos de cooperació internacional.
A les festes de Sant Miquel del 2015 és canviar per complet la direcció artística del festival, canviem la disposició de la plaça i la policia i protecció civil van encarregar-se del respecte als músics. Per això des del primer dia d’alcalde em vaig interioritzar que teníem des de la institució que respectar als músics.
Amb la col·laboració de Johanna Rodríguez
