Després la 5a simfonia de Gustav Mahler l’Orquestra de València continua tibant la corda en un començament de temporada d’enorme impacte. Per a esta setmana s’anuncia l’òpera Salomé de Richard Strauss, una de l’òperes més llegendàries de la història, que porta en si mateixa una dificultat musical que és un repte per a l’Orquestra de València, d’enorme complexitat.
Efectivament, Strauss aporta innovacions musicals d’envergadura. En «Salomé», utilitza progressions harmòniques sofisticades que creguen una atmosfera intensa i sovint inquietant. La trama, basada en una lectura atrevida de Salomé amb Joan el Baptista, va ser origen de controvèrsies. La seua habilitat per a teixir cromatismes intricats contribueix a la riquesa emocional de l’obra.
L’òpera inclou un famós monòleg de Salomé mentre contempla el cap decapitat de Joan el Baptista. El tractament explícit de temes eròtics i l’enfocament audaç de Strauss en la sexualitat femenina van causar commoció i escàndol en la seua estrena, en 1905.
Alguns crítics contemporanis de Strauss van rebujar l’obra per la seua violència i la seua representació gràfica de la història bíblica. No obstant això, uns altres van elogiar la innovació musical i l’enfocament modern del compositor.
La controvèrsia s’ha saldat amb els anys en ser considerada Salomé com una obra mestra de l’òpera del segle XX i una contribució significativa al repertori operístic. La música de Strauss és apreciada per la seua innovació i expressivitat, encara que l’òpera contínua sent coneguda per la seua capacitat per a generar debat.
Strauss va crear aquesta obra de l’expressionisme alemany a partir d’un text d’Oscar Wilde, traduït al alemany per Hedwig Lachmann (Wilde la va escriute en francès i després traduïda al anglès). És tracta d’una peça sensual i provocadora, amb una excepcional orquestració i un final impactant que, des de la seua estrena a Dresden, va obtindre un èxit rotund. Puccini la va qualificar com “la cosa més extraordinària” i Mahler, com “una obra mestra incomparable i absolutament original”
Alexander Liebreich aposta per l’Orquestra de València
Ho ha dit en diverses ocasions l’Orquestra de València té un potencial que la fa homologable a les millors del continent europeu. Són paraules del director Alexander Liebreich. I ho va demostrar amb Mahler. Com a segon plat de la temporada d’hivern, ara, cita al seu grup amb Richard Strauss en la seua Salomé, ja hem dit, d’enorme i intricada dificultat. En una obstinació lloable el del director que no vol deixar d’aconseguir que l’orquestra de ciutat de València s’expresse en la seua màxima potencialitat.
La gran òpera torna en versió de concert, desprès de 7 anys a la Sala Iturbi del Palau de la Música amb la Salomé de Richard Strauss, que constitueix una de les cites imprescindibles de l’Orquestra de València en esta temporada d’hivern 2024.
Alexander Liebreich dirigirà este títol en dos ocasions, demà dijous l’1 de febrer en abonament i este dissabte (el dia 3) en concert extraordinari, tots dos a les 19.30 hores, i amb un repartiment de màxim nivell internacional en el qual llueixen Lise Lindstrom com a Salomé i el baríton Michael Nagy com a Joan el Baptista, el debut dels dos al Palau de la Música.
Completen l’elenc el tenor Michael Weinius com a Herodes, la mezzosoprano Stefanie Iranyi com a Herodies i el tenor Jon Jurgens com a Narraboth, que substitueix Martin Mitterrutzern, qui ha cancel·lat a última hora per motius personals. Prèviament, i per a introduir el públic en les claus de l’òpera, José Antonio Calañas, director del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, oferirà una breu conferència a la Sala Rodrigo. L’entrada de l’acte, que tindrà lloc a les 18:15 hores, és gratuïta.
El director del Palau, Vicente Llimerá, ha recordat que l’última vegada que es va poder escoltar una òpera en el Palau de la Música va ser fa set anys, en concret L’holandés Errant de Richard Wagner. En este sentit, ha mostrat la seua satisfacció per “gaudir de nou d’una òpera en versió concert a la Sala Iturbi, amb totes les possibilitats sonores que la seua magnífica acústica és capaç d’oferir, i que són ideals per a la interpretació de Salomé, una obra mestra que va proporcionar a Richard Strauss un reconeixement mundial”. A més, el director ha destacat que “és molt important per a l’Orquestra de València, per al seu professorat, que a més del repertori simfònic i cambrístic, tornen a fer òpera per a potenciar el seu creixement artístic”.
Liebreich és un expert en Richard Strauss
Llimerá ha conclòs afirmant que Liebreich “és un expert straussià que adora el compositor muniqués, no debades és el president de la Richard Strauss Society”, i l’òpera té a més “un brillant elenc vocal encapçalat per Lisa Lindstrom i Michael Nagy, que de ben segur ens garantirà una interpretació memorable al Palau de la Música.
Lise Lindström és una soprano nord-americana molt sol·licitada internacionalment, amb una convincent presència escènica i un gran registre. Ha actuat als principals teatres d’òpera del món, com ara la Metropolitan Òpera, Òpera de San Francisco, Deutsche Oper Berlin, Òpera Estatal de Viena, Royal Opera House Covent Garden i la Scala de Milà. També ha interpretat Senta en L’holandés errant, així com a Elisabeth i Venus en Tannhäuser i Brunilda a La Valquíria.
El baríton Michael Nagy, nascut a Stuttgart, ha desenvolupat la seua carrera professional en destacats escenaris i ha encarnat Wolfram en Tannhäuser al Festival de Bayreuth i Amfortas en Parsifal en l’Òpera Estatal de Baviera sota la direcció de Petrenko, a més de Kurwenal de Tristany i Isolda a Baden-Baden i Berlín sota la batuta de Rattle. Esta temporada tornarà a l’Òpera Estatal de Viena com el Comte en Les noces de Fígaro dirigit per Fischer i com Amfortas en Parsifal amb Soddy. Ha col·laborat amb orquestres com la Filharmònica de Berlín, l’Orquestra del Concertgebouw o les simfòniques de Ràdio Baviera i Chicago, entre d’altres.