Ho diuen des de l’ajuntament. Va nàixer amb vocació de quedar-se i així ha sigut. El festival Òpera Open-Air CullerArts acaba de celebrar en la localitat costanera la seua segona edició i el balanç és més que positiu. La profesionalitat i el talent de Cristóbal Soler, director de l’event ha estar determinant per a obtindre un ressò tan especial.
Durant tres dies,més de dos mil espectadors han gaudit als Jardins del Mercat de les dues màximes expressions líriques de la nostra cultura musical: l’òpera i la sarsuela.
«Aquesta segona edició consolida a aquest festival d’òpera a l’aire lliure com un dels més importants que tenim en el panorama espanyol», ha afirmat l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor.
«És a més un festival únic perquè ens permet gaudir en el nostre municipi de l’òpera del més alt nivell a preus populars, complint així amb l’objectiu d’acostar aquests gèneres musicals a tots els públics», ha afegit Major.
Primer La Traviata de Verdi, un clàsic
L’òpera ‘La traviata’ de Giossepe Verdi, en versió semi escenificada, va ser l’encarregada d’inaugurar el festival divendres passat 4 d’agost, amb les veus de la soprano Rosa Gomáriz, el tenor Álvaro Diana i el baríton Carlos Álvarez, en els principals rols de Violetta, Alfredo i Giorgio Germont.
Després La Gala Lírica com homenatge a Serrano i Sorolla
El diumenge 6 d’agost es va celebrar, la Gala Lírica Homenatge a Serrano i Sorolla, també en versió semi escenificada, amb un monogràfic dedicat a les sarsueles més famoses del Mestre José Serrano, en el 150é aniversari del seu naixement.
La proposta escènica, signada per Emilio López, va rendir al seu torn homenatge a l’obra pictòrica de Joaquín Sorolla, coincidint amb el centenari de la seua mort.
En la gala van actuar la mezzosoprano Lorena Valero, el tenor Javier Palacios i el baríton Sebastià Peris.
I per a arrodonir, Asenjo Barbieri, una figura del segle XIX que complix enguany 200 anys del seu naixement
La popular sarsuela ‘El barberillo de Lavapiés’ de Francisco Asenjo Barbieri, va ser l’encarregada de clausurar aquesta segona edició. La mezzosoprano Cristina Faus i el tenor Mario Corberán van cantar els principals rols de Paloma i Lamparilla sota la concepció dramatúrgica de Juanjo Monsell.
Al llarg dels tres títols programats ha participat a més una nova generació de cantants – fins a un total de vint- als quals s’uneixen les sopranos Tanya Durán Gil i Turiya Haudenhuyse, la mezzosoprano Amparo Zafra, els tenors Miguel Ángel Ariza i Alejandro Díaz, els baixos Lluís Martínez i Valentín Petrovici, els actors Ruth Lezcano i Rafael Alarcón.
«Per a nosaltres haver pogut comptar enguany amb tots aquests artistes ha sigut un orgull i ens sentim molt afortunats ja que molts d’ells estan hui dia trepitjant els millors escenaris del món i la seua projecció és increïble», ha manifestat per la seua part el regidor d’Activitats Musicals, Juan Carlos Alandete.
Cal destacar també la participació de l’Orquestra Simfònica i del Cor CullerArts. Totes dues formacions està integrades per excel·lents músics professionals de Cullera i d’altres localitats de la Comunitat de València.
Encert de Cullera: idoneïtat de programar a Barbieri, 200 anys del gran fenomen del segle XIX
El gran públic en l’actualitat els sona Barbieri tal vegada com un autor italià que té a veure amb l’òpera, tal vegada per la seua sarsuela arxiconeguda “El barberillo de Llavapeus”, i els més il·lustrats en coses de música ho classifiquen com un geni espanyol del segle XIX, del qual com ens va recordar Cristóbal Soler, director del festival, els italians deien d’ell: “nosaltres tenim a Verdi; els espanyols tenen a Barbieri»
Emilio Casares, un dels majors experts en Barbieri, es qui posa de manifest la importància que el compositor, musicòleg, crític i director madrileny (1823-1894) ha tingut per a la cultura espanyola.
«És el pare de la musicologia i l’ideòleg major que ha produït la música espanyola en tots els temps: no hi ha cap figura que es pugua comparar amb ell», diu Casares, qui lamenta també que aquest bicentenari del seu naixement «haga passat bastant desapercebut».
Una percepció que comparteix també el director del Teatre de la Zarzuela, l’argentí Daniel Bianco, per a qui Barbieri, d’estar viu, estaria «molt sorprès» de les poques sarsueles que es programen en els teatres espanyols.
«Però, també estaria molt content que algunes de les seues obres continuen estant programades i continuen tenint l’èxit del públic. Així que en aquest 2023, que és el seu aniversari, només dir-li que gràcies pel seu llegat».
Molt més que l’autor de «El barberillo de Lavapiés»
Nascut en el madrileny carrer Sord de Madrid, Barbieri no sols és l’autor de sarsueles com «El barberillo de Lavapiés», «Pan y toros» o «Juan de Urbina», sinó que es tracta d’un «reformista», segons Casares, que en 1853 va viatjar a París amb la idea de construir un teatre especial per a la nova sarsuela, una iniciativa que va quallar en 1856 amb la inauguració del Teatre de la Zarzuela al carrer Jovellanos, on encara continua.
Uns anys, aquests en els quals els compositors lírics tenien la seua vista posada a «competir» amb l’òpera italiana, una cosa davant la qual Barbieri es va regirar perquè pensava que «no se’ns havia perdut res component en italià». Així que es va posar a reformar la «vella sarsuela barroca», la «va modernitzar» i va aconseguir que es convertís en un «gènere de masses».
«A Espanya –afegeix Casares- s’han compost més de 10.000 sarsueles, que és un disbarat infinit, i Itàlia no té 10.000 òperes, però és que a Amèrica es componen més de 5.000 en castellà seguint el nostre estil. ‘La revoltosa’ (de Ruperto Chapí) se sent des de La Plata fins a la Texas hispana. I aquest miracle comença amb l’impuls que Barbieri dona a la sarsuela de mitjan segle XIX».
«Això significa -segons Casares- que tothom acudia a la sarsuela, i això per a mi és obra de Barbieri».
