Josep Vicent va dirigir a l’Orquestra Nacional Belga en un concert en el que van actuar la cantaora Ginesa Ortega i el bailaor David Romero.
El Festival Bozar va acollir anit en el Henry Le Boeuf Hall de Brussel·les aquest espectacle, molt celebrat pel públic amb llargs aplaudiments i que va omplir l’auditori, en el qual es van interpretar els ballets espanyols El amor brujo i El sombrero de tres picos, suite número 1 i 2 de Manuel de Falla (1876-1946) i Danzón número 2 d’Arturo Márquez (1950) amb una proposta enèrgica i sublim molt connectada amb la música popular espanyola i llatinoamericana. Tres bisos, amb la versió íntima i delicada de la música d’Astor Piazzola per a cordes, van posar el colofó i el fermall d’or a una exitosa actuació. [Veure documentació adjunta].
El director, que ha estat al capdavant d’alguns dels conjunts simfònics més prestigiosos del món, assegura que “ha estat un autèntic plaer afrontar a Brussel·les amb aquesta magnífica formació la música colorista de Falla, la nostra música més representativa i global, i la de Márquez, abans de preparar els pròxims concerts a Espanya”. El director subratlla que “una de les grans satisfaccions que sempre he sentit com a músic és la que em permet desenvolupar una labor a llarg termini i en profunditat, i amb l’Orquestra Nacional Belga tinc una il·lusionant i fructífera relació de diversos anys en la qual hem abordat el repertori rus, el francés… I ara, ha sigut molt especial per a mi dirigir per fi un programa amb música tan pròxima, i rebre el calorós acolliment del públic”.
El músic realitzarà una gira al capdavant de la formació belga en el mes abril amb actuacions a l’Auditori Nacional de Música de Madrid el dia 12, L’Auditori de Barcelona el 13, i a l’Auditori del Palau de Congressos de Saragossa el 14, amb un programa amb el poema simfònic El caçador maleït de César Frank, el Concert d’Aranjuez de Joaquín Rodrigo, i La Valse i el Bolero de Maurice Ravel; després de la realitzada amb èxit amb la Argovia Philharmonic a Alemanya i Suïssa.
El concert a Brussel·les va començar amb El amor brujo acompanyat pel cante racial de Ginesa Ortega i el ball de David Romero, que ja havien col·laborat en aquesta obra amb Vicent dirigint a la formació alacantina ADDA Simfònica i a diverses orquestres europees. Els dos artistes catalano-andalusos van donar mostra del seu art en conjunció amb el director i l’Orquestra Nacional Belga. Ortega, que ha col·laborat amb la companyia teatral La Fura dels Baus, Joan Manuel Serrat i ha compartit cartell en diferents festivals de jazz amb Chick Corea o John McLaughlin, va donar bona mostra de l’art que atresora i el coneixement d’una obra que va gravar amb l’Orquestra del Teatre Lliure dirigida per Josep Pons en 1991.
Romero, guanyador del Premio Desplante 2022 del Festival Internacional de Cante de Las Minas, entre altres reconeixements, i que ha treballat en les companyies de Paco Peña, Rafael Amargo, Lola Greco, Joaquín Cortés, el Nuevo Ballet Español o Antonio Canales, va acompanyar amb el seu virtuós ball i una coreografia nova la música de la formació belga i el cante d’Ortega.
Cultura flamenca
El amor brujo és una obra de gran bellesa i originalitat, amb un accent marcadament andalús i molt evocadora de la cultura flamenca que Falla va estrenar amb gran èxit en el Trianon-Lyrique de París el 22 de maig de 1925; deu anys després de la presentació en el Teatre Lara de Madrid de la primera versió dedicada a la bailaora i cantaora Pastora Imperio i amb llibret de María de la O Lejárraga. El reconegut director espanyol Carlos Saura (1932-2023) va estrenar la pel·lícula homònima en 1986 amb els ballarins Antonio Gades i Cristina Hoyos com a protagonistes.
El sombrero de tres picos està inspirada en la novel·la homònima de Pedro Antonio de Alarcón i és un dels ballets més famosos de l’època. La versió definitiva va sorgir arran de les consideracions de l’empresari i crític Serguei Diaghilev, qui va suggerir a Falla donar-li una major consistència teatral. La seua estrena va tindre lloc en el Alhambra Theatre de Londres el 22 de juliol de 1919, amb Ernest Ansermet com a director i amb els decorats i vestuaris dissenyats per Pablo Picasso. Es considera que l’obra ocupa un lloc tan significatiu com la Petrushka de Ígor Stravinski, produïda també pel responsable i fundador dels Ballets Russos. Després de l’èxit, el músic va compondre dos suites orquestrals amb el mateix títol.
Obra de referència
Danzón número 2 és una composició molt rítmica per a orquestra simfònica amb solos per a clarinet, oboé, piano, violí, oboé alt, trompeta, flauta i flautí, entre altres. L’obra de Márquez, estrenada el 5 de març de 1994, està influenciada pel danzón i els ritmes populars mexicans i és una peça de referència d’aquest país. El director Gustavo Dudamel la va incorporar en el programa de l’Orquestra Juvenil Simón Bolívar de Veneçuela en una gira per Amèrica i Europa en 2007, la qual cosa va contribuir a la seua popularització.
L’Orquestra Nacional Belga, creada en 1936, és una institució cultural sota l’autoritat del vice-primer ministre i ministre d’Afers exteriors, Assumptes Europeus i Comerç Exterior, i les Institucions Culturals Federals Sophie Wilmès. Titular de l’auditori Henry Le Boeuf Hall de Brussel·les acull regularment als millors músics i solistes i col·labora amb institucions com el Teatre Real de La Monnaie i amb el Centre de Belles Arts (Bozar). L’orquestra està liderada pel director estatunidenc Hugh Wolff i en la seua programació es combinen obres prestigioses i innovadores però també posa l’accent en el descobriment de partitures menys conegudes.
Prestigioses orquestres
Josep Vicent (Altea, Alacant) ha dirigit prestigioses formacions com la London Symphony Orchestra, Slovenian Philharmonic, Rotterdam Philharmonisch, Orchestre de Chambre de Paris, Royal Philharmonic, Orquestra del Teatre Mariinsky, Residentie Orkest, Royal Liverpool Philharmonic, Orquestra de Kíev, Leipzig Gewandhaus, Orquestra Nacional d’Espanya; simfòniques de Barcelona, Milà, València, Palau de les Arts, Ràdio Televisió Espanyola, New World Symphony Miami, Durban, Auvergne; així com les nacionals de Bèlgica, Xile, l’Uruguai i el Brasil, entre altres. En l’actualitat i des de 2015 és director artístic i musical de l’Auditori de la Diputació d’Alacant i director titular de la formació ADDA Simfònica.
Va ser director principal de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i de Jeunesses Musicals World Orchestra (The World Orchestra) des de 2005 a 2015, amb les quals va realitzar quinze gires en quatre continents. En les últimes temporades ha debutat amb la Filharmònica de Buenos Aires en el Teatre Colón, la WDR Funkhausorchester, l’Òpera de Rouen, la Orchestre National de Lille i la OSPA en el concert dels Premis Princesa d’Astúries.
Produccions operístiques
Vicent ha dirigit produccions operístiques en el Teatre Real de Madrid, Théâtre Royal de La Monnaie de Brussel·les, el Teatre del Liceu de Barcelona, l’Opera de Leipzig, Rouen, el Festival de Peralada o el Teatre de la Maestranza de Sevilla. La seua àmplia discografia es troba publicada en segells com a ARIA classics, que ha publicat el seu últim àlbum, Ritual Dances, the book of great ballets, amb tres CDs que inclouen les obres L’ocell de foc, Petrushka i La consagració de la primavera de Ígor Stravinski interpretades per ADDA Simfònica, dirigida per Vicent; així com en Warner Classics, Deutsche Grammophone, Verso, Ensayo, Columna Música… Atresora una àmplia trajectòria en la música contemporània i col·labora amb prestigiosos solistes nacionals i internacionals.