El Teatre Principal de València presenta del 27 al 29 de gener l’obra ‘Villa y Marte’, de la companyia Ron Lalá. L’espectacle, amb text d’Álvaro Tato, direcció musical de Miguel Magdalena i direcció escènica de Yayo Cáceres, és una coproducció de Ron Lalá amb els Teatros del Canal.
‘Villa y Marte’ és un sainet musical en tres actes ambientat al Madrid castís. És l’aproximació de Ron Lalá al gènere d’opereta, al gènere ínfim, al teatre per hores, a tot aquest corrent festiu, crític i iconoclàstic que va convertir els teatres madrilenys i espanyols en una festa del teatre i la música popular durant els darrers anys del segle XIX i principis del XX.
Amb l’esperit popular del mestre Chueca i del sainet costumista d’Arniches, però també del sainet del segle XVIII, de la comèdia de disbarats i gèneres semblants, es planteja una revisió a la manera de Ron Lalá, amb música en directe del gènere d’opereta i dels sainets en clau de ciència-ficció, amb humor àcid, música inspirada en els trets i estils del gènere (xotis, pasdobles, cercaviles, romances, etc.) i amb diversos temes de fons: la crisi climàtica, l’incert futur de la nostra societat i la identitat i la pèrdua de la tradició i la música castissa.
Amb referents com ‘Les cròniques marcianes’ de Ray Bradbury, ‘Guia galàctica per a autoestopistes’ d’Adams o ‘Mart Roig’ de Robinson, d’una banda, i de l’altra, ‘La Gran Via’, ‘El año pasado por agua’ i ‘Agua, azucarillos y aguardiente’ de Chueca, ‘La verbena de la Paloma’ de Bretón o ‘La Revoltosa’ de Chapí, ‘Villa y Marte’ planteja un encreuament de camins, de segles, de corrents, i aposta per l’humor, la música en directe i la rialla per a reflexionar sobre el nostre passat recent i el nostre futur probable.
L’argument és el següent: una nau espacial viatja a Mart per a colonitzar el planeta roig, però el capità i el seu androide Trasto descobriran que el planeta està ja habitat quan arriben a la ciutat de Mardit, on els veïns mutants celebren una revetla popular davant dels alienígenes terrestres.
A més a més, el capità s’enamora d’una ‘chulapa’ marciana presumida d’ulls embruixadors (huit concretament) i pretén fugir amb ella rumb a Venus.
‘Villa y Marte’ és la reinvenció del gènere d’opereta en clau de Ron Lalá: humor, música en directe, teatre… i xotis.