En l’actualitat i des dels seus inicis la Unió Musical de Llíria és un dels referents nacionals com a banda simfònica. Prèviament al seu naixement es vinculava la Unió Musical amb l’agrupació Musica Nova de la qual tenim constància des del segle XIX. Però la Unió Musical de Llíria va nàixer el 8 d’octubre de l’any 1903.
L’any 1905 aquesta societat musical va llogar la Casa del Pósito (en l’actualitat Biblioteca Municipal) per a habilitar-la com a teatre. Entre aquells murs i després de moltes hores d’assajos la unió musical prenia més i més importància en el món cultural de la Comunitat Valenciana.
L’any 1914 la Unió Musical de Llíria va construir un teatre amb capacitat de més de 600 persones. L’any 1936 l’entitat musical havia aconseguit que el seu recinte estiguera ple de gom a gom setmanalment. Així és com la societat musical contribuïa amb la seua aportació al nomenament de Llíria com a capital comarcal de la cultura.
Hi ha uns versos populars coneguts pels llirians que parlen del teatre:
“Jo, l’antic Teatret, m’enorgullisc al vore/ este nou tan magnífic, que es com un fill meu,/ i sols el futur mire i el pasat no anyore/ desitjant que als qui el fereu de tot cor ajudeu”
La Unió Musical de Llíria creixia de més a més i adquiria rellevància en l’àmbit nacional però també internacional, ja entre els anys 1970 i 1980 vivien una època daurada. Fins i tot, Llíria oferia el seu teatre per als grans concerts que no es podien fer a la ciutat de València perquè no disposaven d’un recinte adequat. Durant aquest període de temps, molts directors de renom van dirigir la banda simfònica de la Unió Musical, com ara Enrique García Asensio, Zubin Metha i Hans Peter Frank d’entre altres.
La banda simfònica és per a la Unió Musical de Llíria la clau que obri tots els panys, el pilar fonamental de la societat. El palmarés és molt ampli, han guanyat més de 60 primers premis en certàmens nacionals i internacionals. Destaca el premi que els atorgaren l’any 1962 a Kerkrade (Països Baixos), va ser considerada la banda amb màxima puntuació. Per aquesta raó van obtenir la Menció d’Honor i la Bandera de Sant Lamberto en el Concurs Mundial de Música.
Han realitzat nombroses actuacions a Espanya, com ara a Madrid, Màlaga, Barcelona (Olimpiades 93) , Palma de Mallora, Sevilla (Expo 92)… Entre els seus concerts destaca el realitzat al Teatre Reial de Madrid , ja que fou la primera banda simfònica no professional que actuava en aquest auditori de renom. Van fer una magnífica interpretació, així ho acrediten els crítics.
Destaquen també les seues actuacions fora dels límits geogràfics nacionals com ara a Viena, Nova York, Washington, París, Roma (audició davant S.S el Papa Juan Pablo II), Cuba, Tokio, Ginebra… D’altra banda, la seua discografia és àmplia però destaca una gravació de l’any 1957 amb temes de música valenciana.
Els directors titulars més importants des de la seua fundació són Francisco de Paula Vives, Eduardo Felip, Manuel López Varela, Juan Garcés Queralt i Rafael Sanz Espert entre altres. Des de l’any 1997 el director és José Miguel Micó Castellano amb el qual han guanyat tres primers premis i Menció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”, CIBM. L’any 2000 en aquest certamen van interpretar “Terra Mítica” de Bernardo Adam Ferrero i el jurat els va donar la màxima puntuació que podia atorgar: 400 punts.
Des de novembre de l’any 2009 el director titular és Enrique Artiga. Sota la seua batuta els membres de la Unió Musical de Llíria participaran el 21 de juliol de vesprada en el CIBM. És la banda referent d’aquest concurs, ja que ha aconseguit 43 primers premis i mencions d’honor amb la qual cosa és l’entitat musical que més vegades ha guanyat el certamen. Aquests guardons ha fet que la premsa valenciana parle del primer segle d’or de la Unió Musical de Llíria.