La cita amb les arts del moviment, organitzada per Cultura de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura, se celebrarà del 15 al 23 d’abril. L’Ajuntament de València i la Diputació de València col·laboren en aquest esdeveniment anual que celebra la dansa en 12 espais diferents de la ciutat.

El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López Camps, i la directora artística de Dansa València, María José Mora, han presentat la programació de la 36a edició del festival.

En la presentació de l’edició de 2023 han estat també la regidora d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez, i la directora del Teatre Escalante, Marylène Albentosa.

Dansa València acull enguany el treball de 33 companyies, 16 de les quals són valencianes; dues, internacionals, de Portugal i Bèlgica, i 15 de la resta de l’Estat. En concret, de Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Navarra i Illes Canàries. En total s’han programat 38 representacions, de les quals tres són estrenes absolutes i dues, ‘works in progress’.

El secretari autonòmic de Cultura, Ximo López Camps, ha assenyalat que “des del departament que dirigeix Raquel Tamarit volem posar en valor l’ingent treball que fa María José i el seu equip per una programació que situa la dansa en un escenari primordial que era més que necessari, tant per la consolidació del nostre sector i companyies, com per mostrar el que es mou en l’àmbit estatal i internacional”.

 “De nou continuem incrementant la inversió en un festival que considerem estratègic, i en aquesta edició el pressupost total augmenta més d’un 9 % respecte a l’edició passada, fins a aproximar-se als 492.000 euros. Només amb la inversió de Cultura de la Generalitat, enguany el festival compta amb aproximadament 390.000 euros d’inversió, un 4 % més, sense comptar amb el personal i els equips logístics que treballen per al festival des de l’Institut Valencià de Cultura”, ha afegit López.

“En aquesta dècada accelerada, globalitzada i malparada per la pandèmia recent, l’odi bolcat en Internet i la guerra en els marges d’Europa, la dansa plasma una cerca comuna de la identitat personal i col·lectiva, siga a través de treballs d’introspecció o en la revisió contemporània de la tradició. El signe dels temps es fa eco en aquesta edició del festival”, explica la directora artística, María José Mora.

Creació valenciana

Dansa València és aparador i termòmetre de la producció autonòmica. A partir d’aquesta premissa, la programació d’un total de 17 companyies del territori valencià posa de manifest el bon moment de qualitat que travessa el sector. Les formacions Societat Doctor Alonso, Marroch, Hort-Art, Compañía Kiko López, Eyas Dance Project, Compañía Dunatacá, Cave Canem, Compañía Jacob Gómez i Valencia City Cypher, i creadores com Rosa Sanz, Pepa Cases, Paula Serrano, Wako/Eduardo Zúñiga, Mar Garcia i Javi Soler, Cristina Gómez i Blanca Tolsá formaran part del festival en sales, teatres i carrers.

Guerra i pau

El context global és ineludible, l’art, com tampoc el festival, no pot inhibir-se de la invasió russa d’Ucraïna, prolongada ja durant un any. D’ací que Dansa València invoque la guerra i la pau en la seua inauguració i en la seua cloenda en el Teatre Principal. Antonio Ruz (Madrid) obrirà la cita cultural el 19 d’abril amb el cant antibel·licista ‘Pharsalia’, que invoca la cura de les ferides després de la tragèdia, mentre que Humanhood (Catalunya – Regne Unit) aprofundirà en aquest alleugeriment del dolor el 23 d’abril amb una experiència de meditació titulada ‘∞ {Infinito}’.

Mentrestant, espectacles que projecten la mirada cap a mons millors o comunitats de resistència, com la Companyia Marroch (Alacant), que en ‘Perseverance’, els dies 19 i 23 d’abril a Nau Ribes, reflexiona a través del ball sobre les missions espacials; ‘Dalet’, en la qual, el 20 d’abril al Teatre El Musical, Daniel Abreu (Canàries) arrancarà una travessia des de l’expressió gestual i la dansa cap a un lloc d’ensomni i representació màgica, o ‘Los perros’, de Led Silhouette + Marcos Morau (Navarra), una peça que busca un estat de resistència. Els seus protagonistes es rebel·laran a través de l’amor el 23 d’abril al Teatre Rialto per a trobar el sentit de les seues vides.

Estrenes absolutes

Rosa Sanz (València) farà la posada de llarg del seu espectacle ‘Camino del olivarito’ el 19 d’abril en Espai Inestable. La ‘bailaora’ s’ha inspirat en la relació mediterrània mil·lenària amb els olivars per a aquest viatge personal i íntim en què es rastregen l’empremta i la memòria.

Les altres dues estrenes són de carrer. L’artista tot terreny Pepa Cases (Castelló) dirigeix i firma la dramatúrgia de la producció de l’Institut Valencià de Cultura ‘Voràgine’. La plaça de l’Ajuntament acull el 21 d’abril aquest espectacle ple de poètica i brutalitat que és un crit per a despertar en la societat la certesa del canvi.

Per la seua banda, el col·lectiu Laimperfecta (Madrid), format per Alberto Alonso i Clara Pampyn, posen en relació els balls tradicionals i l’acte de ballar música electrònica en la seua proposta ‘Sudar folklore’, que es representarà el 22 d’abril al passeig Marítim.

Completa la terna de primícies el ‘work in progress’ que el centre KVS de Brussel·les desenvoluparà el 23 d’abril al Parc Central junt amb una escena de ballarins locals. La peça és el resultat d’un taller creatiu compartit els dies previs, en el qual s’exploraran les narratives i connexions entre tots els artistes presents. La trobada serà dirigida per Moya Michael i Milø Slayers, creadors residents a la capital belga.

La reinvenció de l’arrel

En aquesta edició de Dansa València, un ampli grup de creadors coincideixen a revisitar el folklore alineant-se amb una tendència en la dansa contemporània actual que implica aprofundir en els balls típics i tradicionals de la cultura pròpia.

Entre les propostes adscrites a aquest corrent que redimensiona l’àmbit local, es troben les de les esmentades Rosa Sanz i Laimperfecta, com també les de la brasilera Natalia Fernandes i la seua mirada genealògica i coreogràfica cap a Brasil en ‘El carnaval no es alegre’, programada al pati gòtic del Palau de l’Almirall el 19 d’abril, i la del portugués Marco da Silva Ferreira, que el 21 d’abril al Teatre Principal investigarà sobre la comunitat, la construcció d’una identitat col·lectiva, la memòria i la cristal·lització cultural en ‘Carcaça’.

Luz Arcas (Andalusia) i Mucha Muchacha (Madrid) reprenen el seu interés pel folklore i les tradicions populars. La malaguenya, en concret, el 19 de març al Teatre Rialto, amb la seua peça ‘Mariana’, que és el nom de la cabra que acompanya el gitano errant; mentre que Ana Botía, Marta Mármol, Belén Martí Lluch, Marina de Remedios i Los Voluble faran un acostament contemporani a llegendes, ritus, festes i balls en ‘Para cuatro jinetes’ el 20 d’abril a La Mutant.

En aquest acostament al passat per a dilucidar el present, les propostes esdevenen noves vies per a generar riquesa cultural amb fidelitat a les arrels. Així, el 21 d’abril, La Chachi (Andalusia) suspendrà el temps a l’Espai Inestable amb ‘Taranto aleatorio’, una coreografia que naix com un remolí delicat fins a transformar-se en un de més gran, i Kiko López (València), que beu tant de les danses urbanes com de les folklòriques, i així ho plasmarà en la seua peça ‘Honest’, programada el 20 d’abril a la plaça del Mercat.

Noves tecnologies, nous balls

La programació de 2023 també se serveix del present per a mirar al futur. Diversos espectacles s’interessen per la imbricació de les xarxes socials i la influència de les noves tecnològiques en el fet performatiu. En ‘Aclucalls’, el col·lectiu laSADCUM (Catalunya) explorarà des de l’àmbit coreogràfic, el pròxim 22 d’abril al Teatre El Musical, la virtualitat dels cossos en la societat posttinternet, exposant alguns dels traumes i frustracions generacionals. També incideix en aquesta realitat hiperconnectada la companyia Dunatacá (València), que en ‘Siri. ¿Tú qué piensas?’, programada en el programa professional Focus Valencià, explorarà les derives que els dispositius electrònics han provocat en envair quasi totes les parcel·les de les nostres vides.

Perspectives femenines

De manera col·lectiva, durant massa anys, s’ha construït la idea que els assumptes domèstics i sentimentals són menors. Hi ha preocupacions que creadors de tots els camps artístics han integrat com no dignes de ser contades per privades, secretes i pertanyents al territori femení. Dansa València plasma com ha canviat aquesta expressió de la intimitat en l’obra de Luz Arcas, així com en ‘Oro negro’, en què Poliana Lima (Madrid) explora el desig femení; ‘Sexy Suggestion’, en la qual Paula Serrano (València) desdibuixa la sexualitat de la dona en un espectacle que gira entorn de la seducció del que resulta misteriós, i ‘Meohadim’, per a la qual Jacob Gómez (Alacant) s’ha inspirat en les vivències infantils i juvenils de les seues germanes. La primera es representarà el 20 d’abril a Carme Teatre; la segona, el 21 d’abril al Teatre Rialto, i l’última, el 19 d’abril a la Sala Matilde Salvador, en el context de Focus Valencià.

Música en directe