Un somni per a qualsevol alumne és estar dirigit per un dels mestres valencians amb major projecció internacional: Cristóbal Soler. Des de l’any 2014, Cristóbal Soler dirigeix la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV. Recentment finalitzen una gira nacional que tanca la temporada d’esta jove formació que reuneix talent, potencial musical i que té una gran projecció de futur.
Com gestiones el talent i el potencial dels músics de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV?
En primer lloc, a partir de la convocatòria que es realitza a través de la Federació de societats musical de la Comunitat Valenciana (FSMCV), hi ha una exigent selecció entre els centenars músics joves valencians amb alt nivell tècnic musical que acudeixen de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (la nostra pedrera natural) per a presentar-se a la proves d’admissió, després es valora el seu compromís i responsabilitat dins del col·lectiu musical, és a dir, la selecció és un procés fonamental en l’èxit dels objectius musicals marcats en el projecte orquestral.
«Hi ha una exigent selecció entre els centenars músics joves valencians amb alt nivell tècnic musical»
Com s’activa l’opció d’entrar en el col·lectiu de l’orquestra?
Encara que es té en compte la seua formació musical curricular, és a través de l’audició que realitzen en un escenari la que mesura la seua realitat artística musical i ací és on et trobes meravelloses i extraordinàries sorpreses; et trobes amb increïbles joves genis de la música en el seu estat natural i amb un potencial impressionant, de tal manera que no dubte a ¨fitxar-los¨ encara que la seua formació curricular siga inferior que la d’uns altres.
«Et trobes amb increïbles joves genis de la música en el seu estat natural i amb un potencial impressionant»
Què necessiten els joves per a ser músics professionals de primer nivell?
Talent natural, excel·lent formació musical amb la seua respectiva disciplina d’estudi i perseverança, i sobretot l’actitud de donar sempre el millor d’ells a cada moment de la seua vida, independentment de l’escenari o públic que es trobe, així com tindre l’obstinació de millorar com a persona i amb un objectiu clar d’ajudar a aconseguir una societat millor a través de la música, i no és el passat o el currículum el que val de veritat sinó l’ara.
Com valores la recent temporada de la Jove Orquestra?
Molt positiva i enriquidora, tenint en compte que fa dos anys per motius del Covid no ens va donar l’oportunitat d’organitzar una trobada musical d’aquestes característiques, a més destacaria que era la primera vegada que realitzàvem una gira nacional en excel·lents auditoris, així com un programa que buscava un equilibri entre el gran repertori com va ser la interpretació de la 4 simfonia de P. Tchaikovsky i el repertori infreqüent com el cicle de cançons d´Auvergne per a mezzo i orquestra de Canteloube, a més d’incloure obres del nostre patrimoni musical.
Quins moments destacaries dels concerts de la gira i què t’han comentat al respecte els joves músics?
Cadascun dels concerts van ser esdeveniments molt especials ja que es produeix una comunió molt estreta i fort entre l’orquestra i el públic, hem de tindre en compte que cadascun dels músics de la JOS de la FSMCV, estan àvids d’actuar per al públic per molts motius, eixim d’un enclaustrament, existeix una falta important d’oportunitats a eixir a l’escenari en orquestres d’aquest nivell, a més de comptar amb el seu entusiasme, il·lusió, passió, lliurament sense límits, així com el sentir-se orgullosos de si mateixos en formar part d’un col·lectiu musical amb identitat i marca en el qual l’amistat, admiració recíproca, respecte i treball en equip són ingredients que els fa molt especials, elements necessaris per a oferir una interpretació musical rica en emocions i energia que va més enllà de tocar solament la partitura amb correcció o precisió.
Què aprén un director de la teua categoria dels músics de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV?
Amb ells, és una cosa meravellosa l’opció de poder crear sense prejudicis, sense tòpics; ells tenen una actitud o mentalitat oberta a conéixer, a provar, a preguntar-se, per què no? A més, a través d’una excel·lent sintonia comuna, desenvolupem una comunicació no verbal, m’atreviria a definir-la com telepàtica, aconseguint moments màgics i increïbles en la interpretació musical, per això l’aprenentatge és major en el moment que et bases en la recreació artística musical.
«Ells tenen una actitud o mentalitat oberta a conéixer, a provar, a preguntar-se, per què no?»
-Com és el procés de selecció? Arriba a totes les societats musicals
En breu traurem una nova convocatòria, ja que des del Covid no ens ha permés realitzar les convocatòries de selecció i com he comentat abans estarà oberta a totes les SM de la CV a través de la seua Federació. Es sol·licita el seu currículum i dades generals, però és l’audició en viu la que defineix la selecció final.
Reben els músics algun tipus de contraprestació de qualsevol naturalesa? Alguna cosa que afecte al seu currículum, per exemple?
La millor contraprestació és l’experiència musical d’alt rendiment que ofereix cadascun de les trobades musicals, així com el domini de nou repertori, no sols simfònic, sinó també líric, m’interessa molt que facen un treball integral en tots els seus aspectes, i amb un caràcter interdisciplinari en col·laboració amb joves directors, compositors, cantants, així com amb solistes internacionals i professors de diferents especialitats.
-Quins aspectes de l’estructura de JOS són millorables a curt i mitjà termini? Què li demanaria a la FSMCV per al futur?
En aquests moments tenim una excel·lent estructura d’organització, sobretot destacaria l’equip humà que hi ha darrere d’aquest projecte, a més de tindre un caràcter de voluntariat excepcional; això sí, sol·licitaria a les institucions tant públiques com privades que focalitzen en educació i formació musical a través d’aquest projecte que representa excel·lència i marca cultural valenciana, ja que els puc assegurar que seria la seua millor inversió a curt i llarg termini. El que sol·licitaria a la FSMCV és que garantiren la continuïtat de la JOS independentment de qualsevol canvi, ja que tot projecte musical, cultural i de formació d’alt rendiment, a la recerca de l’excel·lència, necessita establir fonaments i pilars per a complir a mitjà i llarg termini objectius de gran importància social i cultural, que puguen ser marca d’identitat de la nostra societat.
Unes paraules sobre l’extensa biografia de Cristóbal Soler
Cristóbal Soler: un mestre llegendari (i valencià)
Quasi és impossible fer un resum de la trajectòria professional del mestre Cristóbal Soler, caldria afegir més pàgines per tal de fer-li un repàs just a la seua biografia musical, i personal. Però del que no hi ha cap dubte és que es tracta d’un dels directors més rellevants de la seua generació.
Cristóbal Soler naix a Alcàsser i comença ben prompte el seu interés per la música. Al seus estudis de direcció d’orquestra el va dirigir José Mª Cervera Collado que també es convertiria en director assistent de nombroses produccions posteriors. Després d’acabar els seus estudis superiors comencen a arribar els primer fruits de tant d’esforç: director artístic musical i fundador de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.
Després va iniciar una formació sòlida i rigorosa a Viena i estudiant el gran repertori centreeuropeu dels segles XIX i XX gràcies a directors de prestigi com Nikolaus Harnoncourt, Wolfgang Sawallisch, George Prêtre, Vladimir Fedoseyev o Mariss Jansons. Després d’aquesta etapa comença a ser convidat per les principals orquestres d’Espanya: Orquestra i Cor de RTVE, OBC Nacional de Catalunya, Orquestra de València, i les orquestres simfòniques de Galícia, Comunitat de Madrid, Bilbao, Sevilla, Castella-Lleó, Navarra, Ciutat de Granada, Extremadura…Palau de la Música de València, Auditori Nacional de Madrid, Palau de la Música de Catalunya, Auditori Manuel de Falla…
Durant la seua trajectòria en constant ascens ha desenvolupat un ample repertori tant en el camp simfònic com en el gènere líric i la crítica sempre ha destacat el seu carisma i profunditat interpretativa i una precisa i consolidada tècnica de direcció.
Durant la seua trajectòria en constant ascens ha desenvolupat un ample repertori tant en el camp simfònic com en el gènere líric
Durant sis temporades ha estat com a director titular del Teatre de la Sarsuela de Madrid i ha dirigit noves produccions com ‘El Gato Montés’ o ‘Los Diamantes de la Corona’, a més d’un extens catàleg de sarsueles (‘Los claveles’, ‘La reina mora’, ‘Doña Francisquita’, ‘Luisa Fernanda’, ‘La Revoltosa’…)
Sempre preocupat per la creació de nous públics i el constant suport a les noves generacions de músics
I en òpera ha dirigit obres mítiques com ‘Don Giovanni’, ‘Le Nozze di Figaro’, ‘La Traviata’, ‘L’elisir d’amore’, ‘Carmen’, ‘Aida’…i també destaca la recuperació del patrimoni líric inèdit. I també molt destacable els seus projectes pedagògics, sempre preocupat per la creació de nous públics i el constant suport a les noves generacions de músics.