Un balanç de 2021 a la comarca de la Safor-Valldigna de la mà de la presidenta comarcal de la FSMCV, Cristina Fornet, també forma part de la directiva de la seua banda, Santa Bàrbara de Piles, i de la Junta Directiva de la Federació i de la Confederació Espanyola de Societats Musicals.
Deixem enrere uns anys fatídics, 2020 i 2021, com es presenta, musicalment parlant, el nou any 2022? Quins són els grans reptes musicals de 2022?
A la comarca de la Safor-Valldigna el gran repte és poder acabar la legislatura perquè jo com a presidenta l’acabe ara al mes de novembre de 2022. I els grans reptes que tenim són la Gal·la de la Música, en principi estava prevista per al 26 de febrer, però per la quantitat de casos positius de la Covid que hi ha ara mateix no l’anem a fer quan estava prevista, però tractarem d’establir una nova data als mesos de la tardor, abans que acabe la legislatura al mes de novembre. I fer una Gal·la que puga reunir centenars de persones com sempre i celebrar-ho tot amb una la gal·la que sume les que no s’han pogut fer de 2020 i 2021, i la que toca de 2022.
Per a nosaltres és un acte molt especial, a més l’havíem enfocat d’una altra manera: un acte més de germanor que no de premis. I el que vam premiar és l’alumnat que avança en la seua formació, com els alumnes que acaben el Grau Superior de Música. Un dels objectius de les societats musicals és que l’alumnat estiga preparat. No sols volem quantitat de músics sinó molts bons músics. I vam deixar de banda els premis clàssics de millor director de banda, per exemple, i així cada societat musical pot decidir els premis que volia donar i els motius perquè la idiosincràsia del meu poble pot ser no siga la mateixa que del poble del costat.
Per altra banda està com altre gran repte, la Trobada, on participen totes les societats musicals de la comarca. Quan jo vaig entrar a novembre de 2018 ja s’havia fet la Trobada i ja s’havia fet la Gal·la de la Música i, per tant, l’única vegada que s’han fet durant el temps de la nostra Junta Directiva ha sigut l’any 2019 i, de fet, va ser l’any on més gent va participar, tant pel que fa a la Trobada com de la Gal·la de la Música. I després ja no s’ha tornat a fer. I som una comarca que li agrada participar i que estem unides totes les societats musicals.
«Cristina Fornet: Un dels objectius de les societats musicals és que l’alumnat estiga preparat. No sols volem quantitat de músics sinó molts bons músics»
Quins moments musicals destacaries de 2021?
Totes les nostres societats musicals han participat en la Campanya d’Intercanvis, i això és molt important sobretot per la situació d’incertesa que estem vivint. També vull destacar dos premis: la cadena SER de la comarca ens va premiar per la nostra tasca durant el confinament de tindre a la nostra gent informada, unida. I també hem obtingut el reconeixement de la Mancomunitat de Municipis de la Safor i ens van donar el màxim guardó a la nostra comarca, el Premi Francesc Ferrer i Pastor, i va suposar un impuls perquè reconeix que ho estem fent bé. Independentment dels colors polítics, la música té eixa capacitat d’unitat. També destacar de 2021 la banda d’Ador que ha guanyat el Certamen Provincial i és una senyal que les societats musicals han estat treballant durant tot l’any, a pesar de la situació.
Per a la FSMCV ha sigut un colp reduir l’activitat musical, com s’han anat salvant les diferents onades de coronavirus per a mantindre les moltes societats musicals, músics, alumnes, professors, activitats, festes…? Han arribat ajudes? Ha sigut suficient?
A la nostra comarca no s’ha notat d’una forma impactant, s’ha mantes el nivell d’alumnes, si bé el que sí s’ha reduït és el contacte. I sé que algunes societats musicals han fet un esforç molt gran. També ha hagut suport local, per part dels ajuntaments, si bé no tots tenen el cabdal econòmic suficient o no tenen com a prioritat la cultura. No totes les societats musicals han pogut gaudir de la mateixa sort. Hi ha diferències de pensament perquè durant la pandèmia s’ha prioritzat unes coses o unes altre segons l’ajuntament, i no té res a veure amb el color polític. Hi ha molts ajuntaments que no tenen com a prioritat la banda de música. I moltes també no han pogut assajar perquè el local pertany a l’ajuntament i prioritza el seu ús per a altres coses i no per a la societat musical. Però sí vull destacar el suport de molts ajuntaments a les societats musicals quan ha estat la necessitat.
A nivell d’ensenyament, quins són els reptes de 2022?
Jo crec que la situació d’incertesa ens ha permés aprendre a reorientar o reconduir l’ensenyament a la realitat de l’alumnat i del professorat. I que esta capacitat d’adaptació ens ha permés confiar en què l’ensenyament de l’alumnat és possible. Tal vegada s’ha perdut este contacte de l’alumnat més menut, els de 4-5 anys, els d’Iniciació, estos grups sí que necessiten d’eixe contacte, però la resta d’alumnat s’ha pogut adaptar a les condicions d’ensenyament tan diferents que han hagut. I crec també que les condicions econòmiques de moltes famílies no han sigut agradables.
«Cristina Fornet: La situació d’incertesa ens ha permés aprendre a reorientar o reconduir l’ensenyament a la realitat de l’alumnat i del professorat. I que esta capacitat d’adaptació ens ha permés confiar en què l’ensenyament de l’alumnat és possible»
A més de formar part de la directiva de l’Associació Artístic Musical Santa Bàrbara de Piles, ets presidenta de la delegació comarcal Safor-Valldigna i membre de la Junta Directiva en la FSMCV, també formes part de la Junta Directiva de la Confederació Espanyola de Societats Musicals…implicació màxima a nivell musical en tres àmbits (local, autonòmic i nacional) com coordines tot? Ets tot un exemple per a les dones que es dediquen a la música…
Sobretot perquè no estic a soles, tinc un equip que m’ho fa tot més fàcil. Tota la gent que està en companyia meua o jo en companyia d’ells, som un equip. I les dones d’este equip de segur que també ho farien igual de bé. Una persona a soles no pot encarregar-se d’una delegació comarcal. I sols pot fer-se amb unió. Participació. I fer un equip que vullga fer les coses bé. Mai mirar per l’interés particular, sempre per l’interés no sols dels músics o de la societat musical sinó de la societat en el seu conjunt. Nosaltres tenim molt clar que estem ací perquè hem fet feliç a la gent.
Després de reconeixement de la Generalitat Valenciana (BIC) i de l’Estat Espanyol a les societats musicals valencianes com a Bé Immaterial de la Societat, arriba el moment del reconeixement internacional, com s’està treballant este futur reconeixement per part de l’UNESCO? Serà possible? Què heu de fer les societats musicals per tal d’aconseguir-ho?
És possible perquè estem tots units per tal d’aconseguir-ho perquè vivim la música. Tenim una idiosincràsia única i en cap altra part del món es manifesta de la mateixa forma. És important el reconeixement, però no volem que es quede només en això, en un reconeixement, volem que es traduïsca en uns beneficis per a les nostres societats musicals que, al cap i a la fi, és un benefici també per al conjunt de la nostra societat. I som un col·lectiu que treballa sempre per ‘amor a l’art’. I tots tenim després la nostra feina, i la resta de temps que dediquem a la banda és així, per amor a l’art. I és molt de temps que no tens per a tu, i s’han de fer coses durant les vacances i de vegades no tens temps ni per anar a un concert.
«Cristina Fornet: ser músic és una forma de vida. Tot allò que fem és de forma altruista i perquè ens agrada. No és cap obligació»
A pesar de la complicada situació sanitària, què destacaries del temps com a presidenta comarcal de la FSMCV? Quin seria el teu balanç personal? A quines reflexions has arribat sobre el teu treball al capdavant de l’entitat en la comarca?
Com a reflexió final vull dir que jo he estat molt a gust durant este temps que he estat a la meua comarca, i no sé si la resta de gent d’altres comarques o presidents i presidentes d’altres societats musicals pensen com jo, però la veritat és que és una experiència, coneixes gent encantadora i com a persona t’enriqueix moltíssim. I que gràcies a la música he adquirit experiències emocionants, més coneixement. Quan ets un músic de banda més això també et marca perquè ser músic és una forma de vida. Tot allò que fem és de forma altruista i perquè ens agrada. No és cap obligació.Assajar el divendres és un desig perquè suposa estar amb els meus amics, relaxar-me de la feina de tota la setmana. És a dir, estàs amb la teua passió que es la música i després xarres amb els teus companys. Quantes vegades amb els amics dius de quedar a prendre alguna cosa o a dinar o a sopar, i no per la pandèmia, i després no quedes mai. En el cas dels músics hi ha una part cultural, musical, creativa i després eixa part més social, de companyia, de germanor. I també destacar que no t’ajuntes per edat, com passa amb els amics, perquè t’acabes relacionant amb xiquets de 8 anys i també de 65, 70 o 80 anys. És una diversitat que t’enriqueix molt més. És intergeneracional i també cadascú té la seua feina i la seua cultura. A les societats musicals hi ha de tot i és positiu el contacte perquè t’enriqueix. El més jove aprén del major i a l’inrevés també.
