Amb més de 125 anys d’història, el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” és el referent a nivell mundial de les trobades i concursos d’este tipus. I no només per ser el més antics dels que se celebra a tot el món, sinó perquè la Comunitat Valenciana és un autèntic viver musical amb més de 540 societats, més de 60.000 músics i 80.000 alumnes a les escoles de tota la geografia valenciana; un fet que ha comportat que els valencianes i les valencianes hagen omplert de música la pràctica totalitat de les bandes i orquestres professionals espanyoles, europees i, fins i tot, dels cinc continents.
“Hi ha un lloc on la música està als cors de la seua gent i on gairebé és impossible trobar una família sense un membre que faça sonar un instrument”. Amb frases com esta es presenta el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (CIBM), una cita de rellevància internacional que una vegada a l’any reflexa, en el marc incomparable de la capital del Túria, les inquietuds musicals de tot un poble que es bolca en la major trobada de bandes de música que se celebra en tot món i que ha marcat un abans i un després en l’evolució de la música valenciana.
I és que la passió amb què els valencians viuen la música hui, no hauria sigut possible sense l’aparició del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, la trobada de bandes més antiga de les que encara se celebren i que va arrancar el seu camí a finals del segle XIX, quan l’alcalde de València, Manuel Sapiña, i el regidor de festes, José Soriano, van decidir posar en marxa un concurs musical destinat a les bandes valencianes. En concret, va ser un 29 de juliol de 1886 quan el Pavelló Municipal, ubicat al Passeig de l’Albereda, va acollir la primera edició d’aquesta cita musical, en el qual van participar un total de nou bandes, totes elles civils.
En aquella primera edició, va ser “La Primitiva” de Carlet, amb 44 músics i sota la batuta de Joaquín Guillomina, qui es va endur el primer premi amb la interpretació de l’obra “Obertura de Guillermo Tell” de Gioacchino Rossini, un triomf al qual han seguit molts altres. I és que esta iniciativa, que va arrancar fa més d’un segle, s’ha convertit en el pas dels anys en el concurs bandístic més antic, prestigiós i destacat de tots els que se celebren actualment al món. Les dades així ho proven, i és que des de 1886 han desfilat per l’escenari del certamen més de 2.000 bandes de música de quasi 400 ciutats de tot el món. A més, es calcula que fins a l’any 2013, més de 150.000 músics havien participat en un certamen que va assolir la seua xifra rècord amb motiu de la celebració del seu primer centenari, quan l’any 1986, va reunir 54 bandes i més de 4.500 músics en una edició inoblidable.
Competició en directe
Al llarg d’estos anys, més de 350 personalitats del panorama musical nacional i internacional han format part del jurat encarregat de designar la millor banda de l’any, una funció amb responsabilitats, ja que més enllà de la seua rellevància social i cultural, la cita no deixa de ser una competició. I és que antigament, el Certamen de València se centrava en proves en les quals, la música i la rivalitat dels pobles atreien grans masses de seguidors. Les bases eren complexes, ja que s’establien diverses categories i condicions per a cada societat musical, una complexitat que contribuïa a crear més expectació i suscitar major tensió i rivalitat.
L’esforç de cada banda participant era majúscul, ja que el simple fet de concórrer al certamen ja suposava una gran convicció i un instint de bellesa i glòria fortament arrelat; un objectiu encara més difícil d’aconseguir quan la majoria dels animosos músics eren treballadors del camp o xiquets i xiquetes que a base de ganes, il·lusió i sacrifici, furtaven hores al son per a dedicar-lo a interpretar les partitures més reconegudes dels grans compositors. I és que el repertori que s’executava constava dels fragments més destacats d’obres simfòniques clàssiques que el director de la mateixa banda reunia i recomponia amb fantasia.
La banda més guardonada al llarg de la història d’este certamen, amb 42 Primers Premis, ha sigut el “Centre Instructiu Unió Musical de Llíria”, un fet molt important, ja que estes cites suposaven la única manera, en aquell moment, de familiaritzar-se amb la música en directe, a la qual no es tenia accés de cap altra manera.
Músics de tot el món
El Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València és actualment un referent cultural i difon la música de banda a la resta del món. Un fet que atrau les millors agrupacions dels cinc continents que es desplacen fins a València per a concursar amb les bandes simfòniques de la Comunitat Valenciana i també les nacionals.
Entre les bandes de música més representatives que han participat al concurs destaquen la Banda Municipal de València, la Banda Municipal de Madrid, la Banda Municipal de Barcelona i la Banda del Reial Cos de Guàrdies Alabarders de Madrid, pel que fa a les societats musicals nacionals. Però la participació de bandes estrangeres també ha sigut una constant al Certamen, un fet que avala la seua condició d’Internacional. Les dues primeres en fer-ho van ser ‘La Fanfare de Valence-Sur-Rhône’ i la dels ‘Enginyers de Línia’ de Montpellier, l’any 1903. A més, moltes altres societats han participat en el certamen com a bandes invitades, fora de concurs. Així, al llarg de les seues 130 edicions, formacions musicals de més de 30 països diferents, han passat per un escenari de rellevància mundial que ha sabut valorar la seua qualitat d’algunes d’estes bandes que han merescut una menció especial per la seua qualitat.
El nombre de músics que integren les bandes participants ha anat variant al llarg de la història. La banda més menuda que ha participat en el certamen disposava de 24 músics: el “Centre Artístic Musical de la Villa de la Unión”, l’any 1983; mentre que la més nombrosa ha sigut la “Banda Primitiva de Llíria”, que just cent anys després, l’any 1993, va reunir fins a 183 músics dalt de l’escenari. Ara, a la Secció D’Honor, El nombre màxim de músics de les bandes enquadrades a la Secció d’Honor (la màxima categoria) ha oscil·lat entre els 130 i els 160 músics.
També els compositors més reconeguts de la història de la música han estat presents al Certamen de València, i per exemple, l’obra obligada que més vegades s’ha executat ha sigut La Gruta de Fingal Op. 26, de Félix Mendelssohn. Una altra peça obligatòria reiteradament interpretada ha sigut el poema simfònic La Torre del Oro, de Jerónimo Giménez. L’Obertura Egmont Op. 84, de Beethoven; l’ Obertura Rienzi, de Richard Wagner; la Novena Simfonia en Mi menor Nuevo Mundo d’Antonin Dvorák; o l’Obertura Solemne 1812 Op. 49, de Tchaikovsky, han sigut per la seva part les obres del lliures que més vegades han sonat en el Certamen.
Pel que fa als directors, Mariano Puig Yago ha sigut el que més vegades ha participat en el certamen. Ho ha fet un total de 34 vegades amb 11 bandes diferents. El director de banda amb major edat que ha participat en el certamen fou Eugenio Martí Catalá, l’any 1977, amb 81 anys, dirigint la “Unió Musical Santa Cecília de Moncófar”, mentre que el més jove en debutar va ser Antonio Palanca Villar, que amb només 17 anys, va dirigir a la “Banda Primitiva de Carcaixent” l’any 1915.
En constant evolució
Si la idiosincràsia valenciana ha marcat la història global del Certamen Internacional de Bandes de la Ciutat de València, els canvis evolutius obligats per l’adaptació a cada època històrica han sigut diversos i continuats.
L’organització i distribució del certamen va quedar reduïda en les primeres edicions a la separació entre bandes de música civils i militars. Ja en1888 i amb la intenció d’incentivar la progressió i competència entre bandes, el certamen oferia un premi final de 1.200 pessetes, una quantitat molt elevada per a l’època i que va animar a moltes agrupacions a participar i millorar de forma constant la seua capacitat interpretativa.
Les dues primeres edicions del certamen es van realitzar al Pavelló Municipal de la Fira de Juliol, situat al Passeig de l’Albereda. L’any 1888 l’esdeveniment es va traslladar a la Plaça de Bous per estar més cèntrica i per poder allotjar un major nombre de públic. També es pensava facilitar així el viatge de les bandes participants, ja que la majoria d’elles arribaven en tren, i l’estació estava ubicada a escassos metres de la Plaça de Bous i molt distant, en canvi, del Passeig de l’Albereda, que va acollir el concurs en les primeres edicions. Les actuacions es van mantenir en aquest espai durant els primers cent any, fins que l’any 1989 es van traslladar les Seccions Juvenil, 3a i 2a al Palau de la Música de València. La resta, les seccions més grans (Primera, Especial B i Especial A), es van quedar a la mateixa plaça. El Palau de la Música va ser estrenat el 25 d’abril de 1987 i està ubicat just on van començar les primeres edicions del certamen, al Passeig de l’Albereda de València. Des de l’any 2010, este imponent espai acull la totalitat del certamen de València.
El creixement i èxit de les primeres edicions del certamen va fer que a la novena edició es creara una secció especial dedicada a les bandes vingudes de més enllà de les fronteres espanyoles, però no va ser fins l’arribada del segle XX quan l’Ajuntament de la ciutat va dividir de forma clara el concurs en dues seccions: una, dedicada de forma exclusiva a les bandes valencianes; i, una segona, que ampliava la possibilitat de participació per a bandes de caràcter nacional. Era només la primera de les variacions a nivell organitzatiu que farien créixer de forma exponencial la fama i el prestigi del certamen en les seues primeres dècades de vida.
Un altre dels èxits i de les possibilitats de creixement del certamen va ser la ràpida obertura que els organitzadors i participants van aportar. Si bé en les primeres edicions el concurs es va limitar a audicions professionals, de seguida es va entendre que l’assentament com a referent cultural valencià depenia directament de la participació del públic general en el concurs. Així, des que als anys 20 la participació d’aficionats a la música com a públic començà a ser notòria, els esforços de l’organització s’han multiplicat, fins que en l’actualitat el certamen ha aconseguit reunir de forma anual a un públic fidel que ha anat creixent i posant en valor la interpretació de música clàssica en directe.
El certamen va patir també les conseqüències de la Guerra Civil, però de nou va mostrar les seues ànsies de supervivència i creixement continuat. Així, a la dècada dels quaranta, l’organització va decidir donar un nou impuls a la participació de les bandes, incrementant les dotacions econòmiques per als diferents premis. D’aquesta manera, abans d’arribar a l’equador del segle XX, el Certamen de Bandes tornava a aparèixer a la ciutat de València com la gran trobada musical de tot el territori nacional. L’any 1949 l’escenari de la Plaça de Bous de València va veure passar més d’un miler de músics en tan sols una edició.
La internacionalització del certamen va rebre un nou impuls a partir de l’any 1977, quan les formacions estrangeres van tornar a ser acceptades a participar del concurs, i no participaven simplement com a convidades. Per això, les últimes dècades del segle XX van suposar l’obertura definitiva de les portes del CIBM a les bandes provinents de qualsevol racó del món. Cada estiu, músics dels cinc continents participen, milloren i aspiren a guanyar en alguna de les seccions que s’han anat creant i adaptant amb el pas del temps. A més, la voluntat de seguir mostrant al gran públic les virtuts d‘aquestes bandes de música, ha portat a l’organització, des de l’any 2012 i durant els tres dies anteriors al Certamen, d’uns concerts previs a càrrec de bandes nacionals i internacionals, que,porten la música a diversos espais de la ciutat, com el Mercat de Colón, que es vesteixen de gala per acollir algunes de les bandes de més renom.
Una història d’esforç, entusiasme i admiració
La història del Certamen Internacional de Bandes de València és un dels exemples que millor reflecteixen l’esforç, l’entusiasme i l’admiració d’una ciutat i del conjunt dels seus músics cap a la música de banda. De fet, a la ciutat de València i en tota la Comunitat és pràcticament impossible trobar una família sense un membre que siga capaç de fer sonar un instrument, un fet que s’ha traduït en la gran admiració que mostra el públic que assisteix cada any a aquesta cita. A més, al llarg de més de 125 anys d’història el Certamen Internacional de Bandes de València ha sabut adaptar-se als nous temps per a seguir sent un referent musical que ha evolucionat des d’allò més local fins a ser una referència per als músics professionals.
Una composició original per a cada certamen
Els canvis en les seccions, l’augment dels premis en metàl·lic i l’obertura del certamen a qualsevol banda d’arreu del món han desembocat en l’actualitat en un certamen que reuneix en cadascuna de les seues edicions als millors intèrprets i directors del moment. Però des de fa unes dècades, els compositors també hi juguen el seu paper. I és que per tal de fer més interessant la cita, des de l’any 1977 l’organització encarrega cada edició la composició d’una sèrie d’obres que passen a formar part del repertori obligat per a totes les bandes que participen en el certamen. Així, el concurs es converteix en un referent qualitatiu també pel que fa a la creació musical i no només a la capacitat interpretativa. També la presència de compositors internacionals s’ha tingut en compte, tot afegint al repertori d’interpretació obligada una peça, com a mínim, creada per un autor estranger. Amb aquestes iniciatives el certamen busca, per tant, contribuir a dinamitzar i renovar constantment la música de banda, incorporant cada any un bon nombre de peces al conjunt del repertori d’obres creades exclusivament per a banda.
La Fonoteca del CIBM, referència de futur
El Certamen Internacional de Bandes Música de València no es limita als quatre dies d’estiu en què se celebra el concurs. A més de l’estrena que cada any es fa de fins a tres peces inèdites obligatòries en cadascuna de les seccions, l’enregistrament de les audicions suposa una eina molt valuosa per a les agrupacions musicals i els amants de la música. I és que des de l’edició de 1979, la Fonoteca del CIBM ofereix la possibilitat de de consultar, escoltar i treballar amb qualsevol de les composicions estrenades en al concurs. Les gravacions es complementen amb informació sobre les bandes de música que participen, els historials, premis aconseguits, històric de participacions, etc. A més, es pot trobar documentació sobre els directors que han participat en el certamen i els compositors de les obres que s’han interpretat. D’esta manera, el certamen passa a ser, a més de la major trobada de bandes en l’àmbit internacional, una eina al mateix temps lúdica i d’aprenentatge. Els nous i més recents objectius del CIBM passen per la modernització dels suports i la divulgació de tot el material enregistrat en les darreres trenta edicions. Cada estiu, el Certamen Internacional de Bandes de Música de BValència ofereix la possibilitat de gaudir en directe de la millor música de banda, però la feina que realitzen centenars i centenars de músics és pot gaudir en qualsevol època de l’any a través de la fonoteca virtual a la que es pot accedir a través del web http://fonoteca.cibm-valencia.com.
