El disc «ClaroOscuro» es basa en el teatre cortesà i en totes les dades que ofereix l’obra de Miguel de Cervantes sobre la música a Espanya en els segles XVI i XVII
Carles Magraner (viola de gamba) dirigeix a la formació, composta per a aquest programa per Delia Agúndez, (soprano), Sara águeda (arpa de dos ordres) i Robert Cases (guitarra barroca i tiorba) en un CD que inclou 22 temes d’autors com Lucas Ruyz de Ribayaz, Gabriel Mena, José Marín, Gaspar Sanz i anònims agrupats en quatre blocs: pròleg a l’oïdor, primera part, segona part i epíleg.
Les bases de la proposta musical han sigut el repertori cortesà, obres de teatre o citades en El Quixot, on es troba una font inesgotable de referències de la música i la dansa de l’Espanya del segle XVI i principis del XVII. Aquesta obra mestra de la literatura i altres de l’autor són també un compendi de costums i elements musicals que intensifiquen accions, vinculen escenes dramàtiques o il·lustren personatges, molts d’ells músics, com el mateix El Quixot: «Vull que sàpies, Sancho, que tots o els més cavallers errants de l’edat passada eren grans trobadors i grans músics, que aquestes dues habilitats, o gràcies, per millor dir, són annexes als enamorats errants».
Cançons i danses se citen en moltes de les obres cervantinas com els romanços de Moraima o Valdovinos; balls, pavanas, gallardes, canaris, folias o españoletas són citades en El Quixot, La gran sultana, El rufià vidu o L’il·lustre pal de fregar. Això mostra del coneixement musical que tenia l’escriptor d’una música pretèrita al seu temps però encara visca en les oïdes de la seua generació, com aquelles obres recollides per Enríquez de Valderrábano en el seu Silva de Sirenes (1547) o el Romanç de do Gayferos (segle XIII?), que es troba musicat en el Cancioner de Palacio, col·lecció de música de diversos compositors recopilada a la fi del segle XV entorn de la cort dels Reis Catòlics.
Un llibre molt musical
Domingo García Cañedo en el llibret del disc subratlla que «podríem afirmar que El Quixot és un dels llibres més musicals de la història de la nostra literatura» i que «entre la senzillesa del Renaixement i l’exageració barroca estaven tots els elements d’aquest flamant Clarobscur. I en aquest recorregut temporal, una data clau, simbòlica, l’any 1605, data de la publicació de la primera part del Quixot, però també del Officium deffunctorum de Tomás Luis de Victoria».
El director de l’Institut Cervantes de París exposa que en la primera part del Quixot «hi ha molt poques referències musicals en comparació amb la segona, en la qual les al·lusions al so d’instruments, danses, cançons, romanços antics i a la bellesa de la veu humana són nombrosíssimes. En diferents moments apareixen esmentats la majoria d’instruments de l’època, tant populars com cultes, des dels instruments lligats al món pastoral, als utilitzats en la Cort». García Cañedo també indica que molts dels personatges de l’obra «canten o toquen instruments, començant pel mateix cavaller que canta al so de la vihuela ‘amb veu ronquilla, encara que entonada’ o demana un llaüt per a consolar a Altisidora».
Contrastos i llibertat creativa
Magraner assegura que en aquest repertori «es deixa arrere el formalisme renaixentista perquè sorgisquen els contrastos acusats, la llibertat creativa, les exageracions passionals i teatralitat amb els quals la música del barroc va guanyar en independència i expressió en la cerca per noves textures, formes i llits d’expressió». El violagambista i musicòleg destaca que «portem madurant aquest treball des de fa sis anys perquè El Quixot és una font d’inspiració constant i inacabable»; els seus personatges «amb vihuelas, guitarres i altres instruments es donen cita en els textos de Cervantes per a endinsar-nos en una mar d’escoltes».
Presentació a Còrdova
Capella de Ministrers presentarà el repertori de Clarobscur en un concert amb el programa Cervantes i la música dins del XXIV Cicle de Música Antiga a Còrdova, que se celebrarà a la sala Orive el 22 d’abril a les 18h. La Delegació de Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Còrdova, organitzadora del festival, té com a objectiu continuar difonent el paper de la música antiga. Així mateix, ha informat que l’entrada és lliure fins a completar aforament i s’accedirà a la sala, sense cita prèvia, respectant totes les mesures de seguretat davant el Covid-19.
La formació treballa des de fa més de tres dècades en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.500 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i CDS promocionals. La seua labor investigadora es remunta fins a l’Edat mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. Va obtindre el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos en 2018, i ha sigut finalista dels Premis ICMA en 2021, entre molts altres guardons al llarg de la seua història.
Capella de Ministrers ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i publicats treballs entorn de la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, La ruta de la seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…