Capella de Ministrers compleix 35 anys de trajectòria artística en 2022, un temps en el qual ha treballat, des dels seus inicis, en la recuperació del patrimoni espanyol i internacional que ha rescatat i difós en més de 1.600 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics, col·laboracions i recopilatoris.

La formació valenciana, un referent de la música antiga, el celebrarà amb un concert en el Teatre Principal el dimecres 2 de novembre, dins de la programació del Palau de la Música de València i amb la col·laboració del programa Mediterranew Musix de Turisme Comunitat Valenciana.

Set lustres per a mil anys d’història

Els set lustres han sigut un periple per obres vinculades a 1.000 anys d’un llegat històric compartit en prestigiosos auditoris de tot el món, i recopilades en 65 treballs discogràfics entorn de les músiques de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, La Ruta de la Seda, el Misteri d’Elx, les Cantigues d’Alfons X el Savi, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, la sarsuela…
Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és un projecte que ha comptat amb centenars de músics i professionals per als diferents repertoris, espectacles, festivals i iniciatives culturals que ha abordat des de 1987.

La seua labor investigadora i musicològica es remunta fins a l’Edat mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. Va obtindre el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA), considerats els Grammy de la música clàssica i atorgats per membres d’algunes de les més prestigioses publicacions especialitzades europees, i el Premi Carles Santos en 2018, va ser finalista dels Premis ICMA en 2021 i dos dels seus discos van ser nominats en 2022, entre molts altres reconeixements al llarg de la seua història.

Una crítica entregada a elogi

La crítica espanyola i europea ha dedicat puntuacions excel·lents als seus treballs i ha destacat la “inspiració i eixe bon saber fer” que trasllada amb una “perfecta execució” en una “experiència auditiva única”; amb afirmacions com “no conec a cap altre artista que puga portar aquest repertori a aquest nivell d’interpretació”. Assenyalen el “mestratge i versatilitat”, el “rigor històric” i la bellesa d’una “música immortal” en la qual conviu el popular i el culte; la calidesa, expressivitat i l’interés de les seues propostes musicals i el seu univers sonor, així com la seua “extraordinària qualitat interpretativa i la seua impagable labor en pro de la difusió de la música antiga espanyola”.
Una dels vessants més ressenyables de la formació ha sigut la col·laboració en la promoció nacional i internacional d’efemèrides significatives creant projectes musicals únics i singulars com l’Any Sant Xacobeo 2021, el V Centenari de Santa Teresa de Jesús, el VI Centenari Concili de Constança, l’IV Centenari del Quixot i Miguel de Cervantes, el VII Centenari Ramon Llull…, amb l’objectiu de donar a conéixer i ser ambaixadors de la cultura espanyola des de la qualitat i excel·lència interpretativa.

Viatge musical apassionant
Carles Magraner assegura que “és una gran alegria poder celebrar 35 anys fent el que t’agrada: música. En aquests moments, ens donem un xicotet respir per a tirar la vista arrere i comprovar que hem desenvolupat una intensa labor que compta amb l’acolliment i el suport del públic, mitjans de comunicació, institucions, empreses, entitats… i el reconeixement de la premsa especialitzada”. El violagambista i musicòleg afirma que “la música antiga és modernitat”, i constata la seua evolució i el creixent interés per ella. I subratlla que “res haguera sigut possible sense els excel·lents intèrprets, cantants i professionals que ens han acompanyat en aquest viatge musical apassionant”.
Maricarmen Gómez-Muntané (Universitat Autònoma de Barcelona), apunta que “Magraner està convençut que la música, siga com siga la seua època, és un camp obert a l’experimentació que admet múltiples lectures”; i indica que “el que el preocupa és imprimir vida i veracitat al repertori que interpreta, l’estètica del qual, l’original, poc o res té a veure amb l’actua”. La musicòloga, i col·laboradora del músic, destaca que hi ha un temps passat “al qual es renuncia a recuperar des de plantejaments historicistes, sacrificant-ho en nom d’un present que demanda, alhora que rigor, un toc de modernitat”.

Projectes de futur
Els projectes per al futur són nombrosos: gires nacionals i internacionals, la publicació de diversos discos, la presència i organització de diversos festivals, l’impuls d’activitats didàctiques per a xiquets i joves, iniciatives acadèmiques, i la col·laboració amb universitats i institucions acadèmiques, musicòlegs, historiadors i prestigiosos artistes.
També potenciar la Fundació Cultural Capella de Ministrers, que té com a objectiu posar en valor una herència de notable importància per a la història musical d’Occident i centra la seua actuació en l’eix Flandes (Països Baixos), Itàlia, el Mediterrani, les Corones d’Aragó, Navarra i Castella i el sud de França. Desenvolupa programes entorn de la investigació, divulgació, formació i producció de propostes entorn de la música, el patrimoni i la tradició com el Festival Música, Història i Art, la recuperació del Cant de la Sibil·la valenciana 500 anys després i dels instruments dels àngels músics de la Catedral de València; i el Early Music Morella, Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista, entre altres.

Concert en el Teatre Principal
Capella de Ministrers celebrarà el seu aniversari oferint el programa Arrels [Arrels], basat en el disc homònim, en un concert en el Teatre Principal, el dimecres 2 de novembre a les 19.30h. Aquest repertori gira entorn de la música tradicional valenciana abordada des de la perspectiva de la música històrica, amb els versos de cinc poetes valencians: Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pou i Isabel Robles.
El director de la formació reformula la tradició oral per a incloure aquestes poesies escrites per al treball, que va permetre establir els vincles entre la tradició oral i altres formes més arcaiques de composició que utilitzen elements i estructures harmòniques similars. Aquest programa comptarà amb la participació dels cantants Josep Aparici ‘Apa’ i Èlia Casanova, i els músics Carles Magraner (violes), Lixsania Fernández (violes i violone), Belén Nieto (flautes), Aziz Samsaoui (qanun), Robert Cases (tiorba & guitarra), Eduard Navarro (bandurria, cornamusa i dolçaina) i Pau Ballester (percussions).

París, Rabat i Casablanca
Capella de Ministrers ha actuat recentment en el Théâtre Grévin de París amb el programa Homenatge a Cervantes en el qual van abordar el pas del Renaixement al Barroc amb autors i cancioners vinculats a l’obra i a la figura de l’escriptor, que va oferir testimoniatges d’excepció en la descripció i referències de la música del segle XVI i XVII. A Rabat i Casablanca va oferir El collaret del colom, un repertori entorn del llibre homònim de l’humanista, poeta i escriptor de Còrdova Ibn Hazm, que va escriure a Xàtiva (València), l’any 1022, aquesta obra considerada una de les més destacades de la literatura àrab.