ARIA classics ha publicat l’àlbum Le divin poème d’Alexander Scriabin (1872 – 1915) en el qual ADDA Simfònica, dirigida perJosep Vicent, interpreta la Simfonia número 3 en do menor opus 43, que l’autor va subtitular El poema diví.

Amb aquest treball, el segell discogràfic continua la seua col·laboració amb la formació de l’Auditori de la Diputació d’Alacant,lloc on es va gravar en directe aquesta obra en un concert, molt celebrat pel públic i que va collir els elogis de la crítica, queva tindre lloc el 2 de febrer de 2023.

Amb aquesta producció, que es distribueix internacionalment i en nombroses plataformes digitals de tot el món a partir del 2 de maig, ADDA Simfònica aborda una de les obres de referència del compositor moscovita, escrita entre 1904 i 1905 a Suïssa i estrenada en eixe mateix any en el Théâtre du Châtelet de París baix la batuta del director hongarés Arthur Nikisch. L’orquestra alacantina, un projecte artístic de Josep Vicent que impulsa la Diputació d’Alacant des de 2018, s’ha revelat com una de les formacions amb més projecciódel panorama musical; recentment ha sigut reconeguda amb dos nominacions dels Grammy Llatins, una dels Grammy americans i tres de l’Acadèmia de la Música d’Espanya pel disc Ritmo: The Chick Corea Symphony Tribute, produït per FernandoArias, director de ARIA classics, que l’auditori alacantí, davant l’èxit de públic, tornarà a oferir en el marc del Fijazz 2024 el 20de juliol.

Josep Vicent assegura que “sempre he tingut una enorme fascinació per la música de Scriabin, és molt visual a l’hora d’escriure, té una gran capacitat sinestèsica de relacionar els colors, la llum i l’harmonia, i la seua obra em sembla un símbol dellibertat, de respecte i de convivència”. El director d’Altea (Alacant) destaca que “és un gran sinfonista i fa que l’orquestrabrille enormement”, així com la seua il·lusió per gravar Le divin poème, “probablement de totes les músiques és la que d’una manera més clara intenta acostar-nos cap a eixa il·luminació de la convivència i de la sensació de divinitat universal”.

En relació amb el concert, assenyala que “és un èxit que no oblidem, va ser l’últim impuls per deixar aquest testimoniatge discogràfic; i quan es produeix en directe eixa passió extrema que vam poder viure, pensem que val la pena compartirho amb més gent”. Josep Vicent posa en relleu que “en la col·laboració amb ARIA classics i amb el productor Fernando Arias anem acostantnos més a una filosofia i a una estètica sonora comuna, hem aconseguit grans assoliments amb treballs recents, ien aquest, ha sigut un enorme plaer explorar conjuntament la capacitat emotiva del so, i parlar del color, de pes, dedensitat de la música… tot això, en un procés de forta complicitat i del qual gaudim molt”.

Fernando Arias, subratlla que “amb aquest àlbum, Josep Vicent i ADDA Simfònica reivindiquen la figura de Scriabin i una obra, la Simfonia número 3, quan es compleixen 120 anys de la seua cre- ació”; i que gravar-ho en directe “és una mostra devalentia i coratge a l’hora d’afrontar i registrar una partitura molt exigent, que posa a prova l’excel·lència i el compromís delsintèrprets amb un pro- jecte”. El director de ARIA classics, músic i enginyer de so estima que “les últimes nominacions al’orquestra alacantina són una recompensa a la gran labor desenvolupada per una de les forma- cions més rellevants enl’actualitat”.

Música, poesia i espiritualitat

Manuel Comesaña exposa en el llibret que El poema diví “va transcendir lo musical, va gaudir de popularitat, va rebre elreconeixement i admiració de companys de professió i va posar un peu en el modernisme, sense alçar l’altre del períoderomàntic”. Comesaña considera que per al composi- tor i pianista rus “la música, a poc a poc, es va convertir en un camí per aarribar al diví”, i en la ter- cera simfonia, inspirada en una poesia de l’autor, es va acostar al seu somni, “va nàixer el Scriabincapaç de manipular els sentits, el que pretenia fusionar música, poesia i espiritualitat en una sola forma artística; una magníficaporta d’entrada al seu món: cerca incansable de l’èxtasi per mitjà de textures orquestrals poc explorades, clímaxs colpidors i estats d’ànim salvatgement oposats”.

El compositor gallec recull en el seu article les sensacions de Scriabin davant la seua obra: “era la primera vegada que trobava la llum en la música, la primera vegada que provava l’embriaguesa, el caràcter colpidor de la felicitat”; destaca el fet que l’enregistrament és en viu i amb públic, “subratllen-ho, és importantíssim”; i que la interpretació de ADDA Simfònica, “funciona com un tot, un organisme al servei de la partitura, el registre d’un so càlid i vellutat i la definició precisa i minuciosa dels plans sonors… i el violí “executat primorosament per Anna Margrethe Nilsen”.

Virtuosa musicalitat

La crítica va exposar que la interpretació de la Simfonia número 3 exigeix “una concentrada sensibilitat” i una orquestra “precisa en l’acció i virtuosa en musicalitat”; destacava “la destresa que caracteritza l’art interpretatiu de les grans formacions” com ADDASimfònica, que va exhibir “coherència formal de conjunt” i va ser conduïda “amb savi mestratge” per Josep Vicent, que va afrontar l’obra“amb una eficàcia que només poden oferir els directors de màxima experiència i natural intuïció”.

El concert a Alacant, gènesi del disc Le divin poème, va recaptar el reconeixement de la premsa que remarcava “la vertaderaessència, divina sensibilitat i personalitat” del director davant obres “de profund context espiritual”; i subratllava l’actuació d’una “majestuosa plantilla” que va encarar el final amb un “apoteòsic desplegament de mitjans orquestrals” arrancant els aplaudiments i vítores del públic abans del concorde final.

▼▼▼