La Institució Alfons el Magnànim, editorial de la Diputació de València, analitza la societat valenciana a través de la música. Ho fa amb el nou llibre de Pau Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza, qui ha estudiat la figura i la funció dels dolçainers a la ciutat de València en el període des de 1850 fins a 1930
Uns anys que engloben el pas entre una societat tradicional i una moderna fortament transformada per l’impacte de la revolució industrial. El llibre, titulat ‘Entre la música tradicional i el folklore. Els dolçainers i tabaleters a la ciutat de València (1850-1930)’ representa una mirada particular i pròpia (la dels dolçainers) dins una perspectiva universal i estructural, la de la transformació social pels canvis econòmics.
El treball de Pau Llorca és especialment interessant perquè el realitza a partir d’un triple vessant: com a historiador format a la universitat, com a músic format al conservatori i també com a dolçainer en actiu per herència familiar. Esta pluralitat de perspectives li permet, com a historiador i com a músic, anar més enllà de l’anècdota dels fets i les persones i buscar explicacions en els grups socials com a subjectes actius d’una societat en transformació. Però al mateix temps, Llorca ha pogut conèixer també el caràcter d’un ofici transmés de forma pseudogremial, moltes voltes de pares a fills, al llarg de segles i que d’alguna manera ha arribat als nostres dies de la mà de figures com Joan Blasco.
Encara que l’objectiu de l’autor no és limitar-se a relatar la biografia d’una sèrie de dolçainers, per les pàgines del llibre apareixen els més destacats músics de l’instrument, sens dubte, més popular a terres valencianes, com ara els dolçainers de Tales (els Montoliu), Tomàs Marzal Pocasang, Antoni Mañez Pastrana o Josep Sanfeliu. El llibre resulta especialment interessant per als dolçainers actuals perquè evidencia com moltes de les actituds, formes i repertori actuals provenen d’aquella època de canvis i adaptacions.
L’aparició del folklore, la professionalització plena de l’ofici de dolçainer o la difusió de la figura del concertista són fenòmens que es mostren per primera vegada en este període i cal associar a la situació global que vivia València.
Es tracta, sens dubte, d’un ambiciós i rigorós estudi que posa en relació els canvis socials i econòmics que experimenta València amb la transformació del calendari festiu i la modernització dels costums i les modes, junt a la posició del món acadèmic i intel·lectual del moment cap a la música tradicional i el folklore.
Dolçainer de professió
Pau Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza (València, 1978) és llicenciat en Història per la Universitat de València i grau professional de dolçaina pel Conservatori Municipal de Música José Iturbi. Dolçainer de professió i per herència familiar, està en actiu com a intèrpret des de 1987 i en l’actualitat impartix docència en l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d’Algemesí i l’Escola de Tabal i Dolçaina Russafa-fa de València. En l’àmbit de la investigació, ha centrat el seu camp d’estudi en la música tradicional, sobretot en la relacionada amb la dolçaina i el tabal, i ha enfocat les seues anàlisis des del punt de vista de la història sociocultural. Autor de nombrosos articles especialitzats, on es tracta des de la relació del dolçainer amb la festa fins a l’anàlisi del repertori propi dels instruments, ‘Entre la música tradicional i el folklore. Els dolçainers i tabaleters a la ciutat de València (1850-1930)’ és la seua primera monografia sobre el tema.