Va ser una matinada de somnis i agraïments, d’emocions i qualitat artística, d’esforços i acreditacions musicals. Sense professionals, amb músics voluntaris de les 26 societats musicals de la ciutat valenciana que formen part de La Coordinadora, abans Cosomuval.
Va exhibir múscul davant el públic assistent i davant la societat valenciana. Va traspassar els límits tradicionals de la vida tradicional d’aquesta mena d’agrupacions, i va traure el cap per a dir a la ciutat de València que ells són part de l’entramat més destacat de l’articulació musical d’una ciutat que vol reforçar la seua vàlua de manera ascendent.
Dirigits, això sí, per un dels més destacats directors del nostre entorn, Carlos Garcés, que està fent meravelles en l’SMI Santa Cecilia de Cullera i que es va posar al capdavant extraient un so inusitat a un grup d’esforçats amateurs de la societats musicals de la ciutat.
Una gran banda formada per 130 músics de les 26 societats musicals que formen la Coordinadora va oferir aquest diumenge 29 d’octubre el concert commemoratiu del 40 aniversari de la Coordinadora en el Palau de la Música de València.
Al seu capdavant va estar el director sorià Carlos Garcés, actualment director de la banda simfònica de la SMI Santa Cecília de Cullera, que va configurar un programa integrat per composicions d’autors valencians amb el qual s’ha volgut posar en valor el treball dels compositors valencians actuals, molts d’ells tot un referent en el panorama internacional de la música per a vent, tan característica de la nostra terra. Compositors joves i consolidats i uns altres que estan fent camí en aquest àmbit de la cultura musical.
El concert va iniciar-se amb l’estrena mundial d’Obertura valenciana, una composició de l’autor valencià Carlos Valles que ha volgut dedicar-la a la Coordinadora en aquesta data tan especial. Una peça amb motius de la música del mestre Serrano que va encantar al públic assistent que va premiar amb els seus aplaudiments al jove autor, assistent al concert.
A continuació es va escoltar el poema simfònic VASA de José Suñer, present també a la sala. Es tracta d’una obra de 1990, que es molt interpretada per les bandes simfòniques, que està inspirada en una visita al Vesamusseet d’Estocolmo on es troba restaurada la nau de guerra Vasa afonada en 1628.
Seguidament va ser el torn de Breath, una obra del compositor d’Ontinyent Saül Gómez inspirada en la crisi que vam patir per la COVID-19. El títol Breath significa respirar i es aquesta idea en torn a la qual gira el seu fil argumental. Es tracta d’una composició dividida en dues parts contrastants amb dues estètiques totalment oposades.
Paraules del President de La Coordinadora
Després de l’obra de Saül Gómez, el president de la Coordinadora, Miguel Hernández, va pujar a l’escenari per tal de dirigir unes paraules a l’Auditori i posar en valor el treball de les persones que al llarg d’aquestes quatre dècades han estat al front de la Coordinadora. Hernández va destacar tres persones que ja no están entre nosaltres i va demanar per a ells (i en la seua representació les seues famílies, que estaven presents al concert) un gran aplaudiment com a mostra de reconeixement.
Es tracta de José Navarro Calaforra, qui va ser el primer president de la nostra Coordinadora, càrrec que va ostentar fins al 30 de novembre de 1984 i que procedia d’una de les societats musicals fundadores de la Coordinadora, la SIOAM de Benimàmet; José Roig Benaches, president de la Coordinadora des del 26 d’abril de 1996 fins el 10 de setembre de 1999 i, com l’anterior, també membre d’una societat fundadora, en aquest cas, de la SIM El Palmar; i Joaquín Martínez Planells. En aquest cas no va ser president, sinó vicepresident de la Coordinadora en un període més pròxim, des de desembre de 2011 fins el mes de febrer de 2015. Va ser músic de l’Ateneu Musical del Port així com president.
Després va voler ressaltar la dedicació d’una altra persona que porta en la Junta Directiva des del primer dia del naixement de la Coordinadora: Manuel Teruel Rocatí. Ell va ser membre de la primera Junta Directiva com a president d’una de les societats musicals fundadores: la Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí i després, va ostentar el càrrec de president, des de maig de 1989 fins a abril de 1996. I quan va deixar el càrrec de president, va continuar al si de la Coordinadora fins el dia de hui. Teruel va eixir molt emocionat dalt de l’escenari per a rebre aquest homenatge i les mostres d’agraiment de tot l’auditori.
Segona part
El concert va continuar amb l’Intermedi de La venta de los gatos, amb el qual la Coordinadora s’unia a la commemoració del 150 aniversari del naixement del mestre José Serrano. I per a tancar el concert els músics i músiques de la banda de la Coordinadora van interpretar Poema Sanférmico, de Josep Vicent Egea, un Poema que, pel seu títol, ja hauran endevinat que gira entorna les festes de San Fermín de Pamplona. En ella trobem seccions amb música tonal, bitonal, politonal, modal, dodecafànica, així com citeas de música popular amb transformacions i tractaments molt interessants que reflexen els distints ambients que descriu l’obra.
Davant els aplaudiments del públic que omplia el Palau, la banda va interpretar com a bis el pasdoble Lo cant del valencià, del mestre Pedro Sosa, peça amb la qual es va donar per finalitzada aquesta jornada de celebració.
