ARIA classics ha publicat Roots, the ADDA concert [Arrels, el concert d’ADDA] del pianista Josu de Solaun, un disc d’improvisació lliure gravat en directe en un recital en solitari celebrat en el Festival de Jazz d’Alacant (Fijazz 2022) a l’Auditori de la Diputació d’Alacant.
El músic, únic espanyol que ha guanyat el Concurs Internacional de Piano de València Premi Iturbi i el Concurs de Piano George Enescu de Bucarest, entre altres importants guardons com el Concurs de piano de la Unió Europea o dos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA); deixa amb aquest treball “un testimoniatge renovat de l’acceptació de l’existència”, en el que va suposar un “monòleg dramàtic”. [Veure documentació adjunta].
L’àlbum, que està dividit en cinc blocs o actes i inclou 14 obres, és per a l’autor “una nova presa de consciència del que és substantiu en les arts. De lo sagrat. De lo diví”; i és fruit de la “convicció que sense alguna idea del que és sagrat que palpite en els nostres processos vitals, les arts són impossibles”; i de “la circularitat entre tristesa i alegria” apreses de Schubert i Schumann.
La improvisació ve des de lluny i ha estat present en totes les cultures, a Grècia els aedos eren artistes que componien les seues obres sobre la marxa, improvisant-les en temps real; a Itàlia perduren diversos fenòmens poètics d’improvisació, així com en altres països: l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, l’Argentina, els EUA, Espanya, Malàisia, Malta… En aquest sentit, considera que aquesta música “composta en acte” requereix “una voluntat prèvia de buidar el nostre bagatge experiencial, de llançar a la mar tants a prioris com siga possible”, perquè prevalga “l’instint, la intuïció, la intel·ligència manual, la racionalitat de l’artesà, ancestral, intuïtiva, fonamental per a les arts”.
De Solaun, que desenvolupa una carrera artística associada fonamentalment al repertori clàssic, exposa en el llibret del disc que “durant anys vaig perdre el que podria nomenar-se la meua permeabilitat magnètica: la capacitat d’un material per a permetre que alguna cosa el travesse” i eixe allunyament de “les idees de substantivitat, de lo sagrat i lo diví en les arts” fan “del tot impossible” la música; en un procés “d’oblit del jo en l’abandó, com en l’amor. Abandonar-se a alguna cosa”. I subratlla “la importància d’aquestes forces magnètiques”, brúixoles de navegació que guien el seu periple musical en un recital amb el pentagrama en blanc, on aboca tot el seu “magma experiencial, amb totes les seues clivelles i defectes”.
Adverteix que l’àlbum no és un al·legat contra les partitures ni un “dualisme maniqueu entre improvisació i text”, i que no ha volgut comunicar alguna cosa en particular, “els resultats són quasi sempre insospitats”. I assegura que Roots “és un manifest, una reivindicació d’una idea molt més àmplia de la composició, una oda a la composició aédica, una porga emocional, una afirmació que música i partitura no són el mateix però tampoc dicotòmiques, com tampoc ho són lo popular i lo culte”.
Alt nivell estètic
La crítica assenyalava el concert de Josu de Solaun, celebrat en el Festival de Jazz d’Alacant, com “un dels concerts més atractius de la programació”, i venia a confirmar una faceta, la de la improvisació, que “tindrà una rellevant importància en el futur de la seua carrera artística”. Destacava “l’alt nivell estètic implementat per la rica capacitat intel·lectual i poètica d’aquest pianista, sustentada i desenvolupada sobre una gran formació artística interdisciplinària”.
Per a la premsa especialitzada, el resultat va “ser impactant”, en un recital en el que va mostrar “capacitat tècnica”, i va fer “tota una exhibició d’aquest sorprenent, difícil, complex i alhora bell exercici creatiu de esencialitat musical”. Així mateix, subratllava la interpretació, “és fascinant tocar així”, i l’exercici de “precisió i equilibri” del pianista que “exposa, desenvolupa i resol cada peça de manera magistral”.
Fernando Arias, director d’ARIA classics, subratlla que “el disc fixa un concert en el que De Solaun va fer una aposta brutal, valenta i arriscada davant un públic expectant”. En aquest sentit, Arias assenyala que “tens la sensació que assisteixes a un moment únic, irrepetible; i aquest enregistrament és, en part, una oportunitat de poder reviure i compartir aquest impressionant esdeveniment musical que va tindre lloc a l’Auditori de la Diputació d’Alacant”.
Tercer disc d’improvisació lliure
Roots és el tercer disc d’improvisació lliure del pianista després de panDEMiCity, un treball discogràfic gravat per IBS Classical en un recital en el que De Solaun va retre homenatge al pianista estatunidenc Keith Jarret a l’Auditori Ciutat de Lleó en el marc de la quinzena edició del Cicle Mestres Internacionals de la Fundació Eutherpe celebrat en 2021. I de l’àlbum First times [Primeres vegades] amb el saxofonista Josep Lluís Galiana, un referent de la improvisació lliure. Editat per Liquen Rècords, és una madurada i espontània trobada sonora que transita entre la música contemporània i experimental i el jazz. Els dos discos van obtindre els elogis de la crítica, panDEMiCity va ser nominat en els Premis ICMA i First times va ser reconegut amb el Melómano de Oro.
Josu de Solaun (València, 1981)
És un dels pianistes espanyols amb més projecció internacional, actua en nombrosos països d’Amèrica, Àsia i Europa com recitalista i solista al costat de prestigioses formacions com la del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg, Orquestra de Cambra Rudolf Barshai de Moscou, Filharmònica La Fenice de Venècia, RTVE, Ràdio de Bucarest, Filharmònica George Enescu de Bucarest, Monterey Symphony Orchestra de Califòrnia, Virgínia Symphony Orchestra, American Ballet Theater Orchestra de Nova York, Simfònica Nacional de Colòmbia, Filharmònica de la Ciutat de Mèxic, Bilbao, Euskadi, Extremadura, Galícia i València, entre moltes altres.
Músic, enginyer de so i productor
Fernando Arias (1974, Avilés), és un músic, enginyer de so i productor especialitzat en música clàssica, àmbit en el qual compta amb més de 20 anys d’experiència treballant en ARIA classics i per a prestigiosos segells com Naxos, Warner Classics o Sony Classical. És llicenciat en Percussió clàssica pel Conservatori Superior de Música d’Oviedo i el Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Entre 1999 i 2020 va ser el timpanista principal d’Oviedo Filarmonía, i posteriorment el principal timpanista convidat de l’Orquestra Filharmònica de Malta. Com a productor musical ha tingut l’oportunitat de gravar nombrosos discos amb algunes de les més prestigioses orquestres i solistes, tant a nivell nacional com internacional.