Les Arts estrena, el dijous 9 de febrer, ‘Cendrillon’, de Pauline Viardot, la primera nova producció operística de 2023, que compta amb la direcció escènica de Joan Font i amb els artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts com a principals protagonistes.

El director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat hui en conferència de premsa aquest títol, acompanyat del director d’escena del muntatge, Joan Font, i de l’assessora musical del Centre de Perfeccionament, María Bayo.

El director i fundador de ‘Comediants’ ha desenvolupat, segons explica Iglesias Noriega, una nova dramatúrgia, amb diàlegs més àgils i populars i que inclou números musicals aliens a la partitura, en una referència implícita a l’espectacle de varietés, a què s’uneix el reconegut talent del català per a convertir l’obra “en un autèntic xou”.

Per a fer-ho, Font crea un marc previ per a posar en escena l’obra i presenta els personatges, entre els quals incorpora també el pianista, com ara treballadors d’una empresa de mudances, que, quan descobreixen la partitura de Viardot, es proposen representar-la.

Així mateix, Jesús Iglesias Noriega ha emmarcat l’elecció de l’obra com a reivindicació de la figura imprescindible de Pauline Viardot, filla del mític cantant, professor i compositor espanyol Manuel García, de qui Les Arts va estrenar ‘Un avvertimento ai gelosi’ l’any passat.

“La també germana de la mítica Maria Malibrán és una de les dones més fascinants del passat segle: una intèrpret de veu prodigiosa i de personalitat enigmàtica i misteriosa, al mateix temps que atraient i captivadora”.

“Cosmopolita, polifacètica, emprenedora i de cultura exquisida, va ser compositora, cantant, pianista, professora de cant i en la seua biografia es creuen algunes de les figures més rellevants de l’època: Gioachino Rossini, Frédéric Chopin, George Sand, Ferenc Liszt, Richard Wagner, Clara Schumann, Johannes Brahms o Camille Saint-Saëns”, ha indicat Iglesias Noriega.

En un curs operístic que el Centre de Perfeccionament va començar amb l’estrena de la contemporània ‘Zelle’, de l’angloxinesa Jamie Man, la visió  d’una altra dona pionera en el seu temps, la ‘Cendrillon’, de Viardot, completa l’aposta formativa dels artistes enguany.

L’actual promoció del Centre de Perfeccionament protagonitza aquest títol: Rosa Dávila (‘Cendrillon’), Mariana Sofia (‘Armelinde’), Iria Goti (‘Maguelone’), Pilar Garrido (‘La Fée’), Marcelo Solís (‘Le Baron de Pictordu’), Maximiliano Spósito (‘Le Comte Barigoule’) i el pianista Ignacio Aparisi. El tenor valencià Álvaro Diana interpreta el paper de Le Prince Charmant.

La producció compta amb escenografia de Manuel Zuriaga, vestuari de José María Adame i il·luminació de Nadia García. Després de les seues representacions en el Teatre Martín i Soler, ‘Cendrillon’, en la seua adaptació al valencià, ‘La Ventafocs’, visitarà a partir del mes de juny amb el camió de Les Arts Volant els municipis de la Comunitat Valenciana.

El Teatre Martín i Soler acull tres representacions obertes al públic general de l’obra els dies 9, 16 i 18 de febrer, junt amb una funció reservada exclusivament al públic del programa didàctic ‘Les Arts és Educació’. Les localitats per a ‘Cendrillon’ tenen un preu únic de 30 euros.

‘Cendrillon’

‘Cendrillon’ és l’última obra de Pauline Viardot, estrenada en 1904, només sis anys abans de la seua mort. La també autora del llibret es basa en ‘La Ventafocs’ de Perrault, però introdueix algunes modificacions en el conte, entre aquestes, la Ventafocs no té madrastra, però sí un pare una mica mentider, el Baró de Pictordu, que nega la seua filla vertadera, i les seues germanes Maguelone i Armelinde són egoistes, però no desagradables.

Musicalment, l’òpera de Viardot és un espill de les seues amistats i vivències estètiques. No és difícil reconéixer frases dedicades a Massenet o Gounod; compassos insuflats de l’esperit de Wagner i, sobretot, del seu estimat Chopin. Més enllà, flota en l’esperit de Cendrillon l’essència del teatre líric d’evasió francés que, durant la segona meitat del XIX, s’ha fet fort a París amb Offenbach: l’‘operette’, el vodevil i l’‘opéra-comique’ havien irradiat el seu contagiós influx als teatres lírics d’evasió.

En ‘Cendrillon’, Viardot empra el cuplet de l’opereta i el vodevil gals, i en un moment històric en què a Espanya sorgeix el cuplet com a cançó-espectacle. En aquest sentit, la inclusió en l’espectacle de músiques preses de l’ingent repertori generat a Espanya entre 1900 i la Guerra Civil -fonamentalment, a Madrid, Barcelona i València- respon a la que fora una realitat: la creació d’un nou repertori dramaticomusical a partir de la mescla de models tradicionals del gènere xic i la sarsuela gran, amb els ritmes vinguts de França.