Les Arts comença la seua temporada operística en 2023 amb l’estrena de ‘Jenůfa’, de Leoš Janáček, el pròxim 19 de gener, en un al·legat feminista emmarcat en la societat actual amb firma de la prestigiosa directora d’escena britànica Katie Mitchell.
‘Jenůfa’ és una història de dones, “que se centra completament en l’experiència femenina” tal com explica Mitchell. “És una òpera increïblement moderna, perquè no és habitual que una òpera esbossada en el segle XIX tinga tants personatges femenins en l’escenari. Tres generacions de dones interpreten el paper principal, i hi vaig afegir una quarta generació en què una xiqueta interpreta el paper del fill menut en l’escena final”.
L’òpera està basada en ‘La seua fillastra’, una colpidora peça teatral del segle XIX escrita per la dramaturga txeca Gabriela Preissovà, en la qual convergeixen traïció, assassinat, amor i perdó en un retrat tan realista i brutal sobre la dona rural que va causar una autèntica commoció en la seua estrena en 1890.
“Les vides dels personatges femenins reflecteixen aquells temps i la seua classe social: depenen d’homes violents que al seu torn estan dolguts, normalment borratxos i acostumats a resoldre-ho tot amb violència”, recorda.
“Un dels principals conflictes en l’òpera és entre la madrastra, Kostelnička, i la seua fillastra, Jenůfa”, explica la directora britànica. A fi de garantir-li un futur millor, Kostelnička ha criat la jove sota una estricta educació, que, no obstant això, no evitarà que siga víctima d’un cruel triangle amorós.
Pretesa per Laca, ella es deixa seduir, no obstant això, pel seu atractiu i voluble germanastre, Števa, de qui queda embarassada. Les esperances de Jenůfa de casar-se s’esvairan quan Števa l’abandona després que Laca, desfigure la jove en un atac de zels.
Per a intentar salvar la seua reputació i poder esposar-la amb Laca, la seua madrastra cometrà infanticidi. Però el xicotet cadàver serà descobert el mateix dia de l’enllaç, i davant de la ira de la multitud contra la jove, Kostelnička confessarà el seu crim i obté el perdó de Jenůfa, qui emprén ja la seua nova vida com a dona casada.
En l’aproximació a ‘Jenůfa’, Katie Mitchell incideix en la visió feminista del text original de Gabriela Preissovà i situa l’epicentre del conflicte entre ambdues dones en el dany atroç que va patir la madrastra en el passat i el fracàs de la societat per a protegir-la enfront dels homes violents.
“El fet que la història poguera ocórrer en aquest moment és aborronador”, explica Mitchell, que aposta per un muntatge hiperrealista, que trasllada el drama rural de Janáček a una Moràvia actual, amb tecnologia, ordinadors de sobretaula, telèfons amb càmera, en la qual Jenůfa treballa com a administrativa i viu amb la seua madrastra en una caravana repleta de crucifixos, però en la qual encara continuen presents els actes violents contra les dones i les relacions abusives.
Katie Mitchell
La crítica especialitzada va designar Katie Mitchell en 2016 com ‘la reina del teatre britànic en l’exili’. En una carrera de trenta anys, Mitchell ha dirigit més de 100 espectacles, més de 70 produccions teatrals i quasi 30 òperes.
Les seues intervencions feministes en el cànon clàssic del teatre i l’òpera es consideren, de la mateixa manera, com el més paregut que té el teatre britànic a un autor.
Premiada i reconeguda a Europa i els Estats Units, Mitchell va obtindre l’International Opera Award a la millor direcció en 2019 per aquest muntatge de ‘Jenůfa’ que Les Arts presentarà del 19 al 29 de gener.
