De les primeres coses que fa un músic valencià quan es muda a una ciutat nova, allunyada de la família i els costums, és buscar un lloc on tocar. Intentar trobar un espai on poder donar eixida a l’afició musical que portem a l’ADN. Però, no sols això. També cerca retrobar-se amb l’ambient social que malauradament queda al poble i que tant necessita un músic valencià.
La Societat Musical del País Valencià a Barcelona, “La Valenciana”, ha aconseguit servir de refugi a tots eixos músics que, per motius acadèmics o laborals es traslladen allà.
Va nàixer el 2016 i, per tant, és una de les Societats Musicals valencianes més jóvens que n’hi ha. La matriu de La Valenciana és la xaranga La Mentideta que uns anys abans, al si de Casa Valènciaa Barcelona va començar a participar en els actes socials i festius de l’espai. Aquell any (2016) es va organitzar una desfilada de moros i cristians al barri de Gràcia, on té la seu Casa València.La Mentideta, que volia tocar, va fer una crida per xarxes per a trobar músics valencians que hi volgueren participar.
El resultat? La Mentideta va rebre tal allau de músics que no sols van poder tocar amb prou solvència, sinó que, a més a més, van comprendre que hi havia la voluntat i la necessitat de crear un projecte de banda a la ciutat de Barcelona. Vicent Coleto, que és trombonista a l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) i, també, director i fundador de La Valenciana, afirma que no sabien com gestionar-ho, van rebre el missatge i van pensar que “era el moment de fer una banda estable a Barcelona”.
La Valenciana naix arran d’una resposta massiva de músics valencians per a tocar a una desfilada de moros i cristians pel barri de Gràcia
Una segona crida a tots els músics que s’hi havien apuntat a la desfilada, va donar el tret d’eixida a la Societat Musical del País Valencià a Barcelona, convocant un primer assaig. Enric Alberola Rosell, president de Casa Valènciai trompista de La Valenciana conta que “van ser uns mesos als núvols”. Es va construir el projecte de manera orgànica, segons comenta Enric, els músics es van organitzar, volien tocar i així es va fer.
D’aquesta manera va començar a funcionar La Valenciana, un projecte pel qual ja han passat vora dos centenars de músics i que, temporada rere temporada, continuen assolint èxits. Entre d’altres, la Societat Musical del País Valencià a Barcelona ha participat com a banda convidada al Certamen de Bandes de la Diputació de València, ha tocat a l’Auditori de Barcelona o, com ara, prepara un concert amb Adam Rapa i Luis González per al Torrent Brassuroundd’enguany.
La Valenciana encara està curant-se de la ressaca de tocar a l’Auditori de Barcelona i ja està preparant un concert amb Adam Rapa i Luis González
Una banda especial
La Valenciana és una formació peculiar en essència. Els músics arriben d’arreu el país a Barcelona i s’uneixen al projecte durant uns anys o uns mesos, el temps que siga la seua estada a la ciutat. Per tant, la plantilla de la banda fluctua molt temporada a temporada i fins i tot, durant aquesta. Gran part dels músics són professors interins que arriben a Barcelona a treballar el curs o uns mesos i això obliga a començar l’activitat al mes de setembre i a tancar-la al juny.
Verònica Garcia, la presidenta, confessa que la part més complicada és “arribar a setembre i no saber amb què vas a trobar-te; ja que, encara que hi ha una base d’unes 30 persones estable, no sabem mai moltes persones hi arribaran”. A diferència de les bandes dels pobles valencians, que tenen una majoria de la banda fixa, que sempre hi és; La Societat Musical del País Valencià a Barcelona té el seu gruix fluctuant.
No obstant això, segons Vicent Coleto, han tingut molta sort fins ara. El director conta que la banda, sempre ha estat prou ajustada “per al que podria haver passat”. Riu i comenta que encara sort que mai no han hagut d’enfrontar-se al “marró” de tenir una banda amb massa instruments d’un tipus i cap d’un altre.
Un tret definitori de La Valenciana és que cada temporada tenen músics nous que arriben a Barcelona i músics que se’n van
Potser és la sort o la conjunció de moltes coincidències alhora, però el cas és que, des que va nàixerLa Valenciana, les particularitats que hi tenen no han jugat en la seua contra. L’essència de la banda mateixa fa també que hi arriben músics de molts diferents nivells, així i tot, “el treball de Vicent Coleto com a director ha fet que els músics s’adapten al nivell dels companys i no hi haja problemes”, conta Enric.
Un altre tret definitori de la banda és l’absència d’escola. Els músics que hi arriben ja venen formats de les seues bandes i això “alleugera el treball de la directiva” conta Verònica. A més a més, les possibilitats de formació a la ciutat són molt variades i facilita que, en cas que algun músic de La Valenciana que ja s’establisca definitivament a Barcelona, vulga que els seus fills participen en la banda, puguen formar-se en qualsevol lloc.
LaSocietat Musical del País Valencià a Barcelona és un fenomen diferent a qualsevol altra banda de totes les que tenim al territori. Té unes particularitats molt especials, provocades per la seua pròpia conjuntura, que fan del projecte un rara avisal panorama bandístic Valencià. No per això deixa de ser una banda més de totes les bandes de música que vertebren el País Valencià des de dins o, com és el cas, des de fora.
Casa València: condició de possibilitat
Verònica Garcia: “La Valenciana mai haguera existit ni haguera pogut seguir funcionant sense l’ajut de Casa València”. Aquest espai és el lloc on fan els assajos, on preparen les reunions i on fan la vida social de la banda els membres de LaSocietat Musical del País Valencià a Barcelona.
Casa València és un Centre Valencià a l’Exterior reconegut per la Generalitat Valenciana que es va fundar el 1927. Aquest espai té com a objectius principals reunir els valencians que viuen a la ciutat i difondre la cultura valenciana a Barcelona. De fet, Casa València organitza Falles, té una colla de dolçaines i organitza moltes activitats relacionades amb la cultura i les festes del País Valencià.
El 2016, Casa València era el lloc on La Mentideta, llavor de La Societat Musical del País Valencià a Barcelona tenia el seu lloc d’encontre. Dins de l’edifici de Casa València va ser, també, el primer assaig de La Valencianai, des de llavors, tota l’activitat d’aquesta banda s’ha desenvolupat al voltant d’aquest centre. Verònica afirma que “sols per la qüestió d’espai d’assaig, La Valenciana no seria possible sense Casa Vlaència, ja que pagar un lloguer d’un espai com el que tenim, seria impossible”.
Casa València és l’espai que ha fet possible que La Valenciana puga funcionar
A més a més, aquest centre és el punt neuràlgic de la vida social de La Valenciana. Vicent Coleto, el director, conta que “la banda no sols atrau els músics pel fet de tocar, sinó per tot el que estar a una banda porta afegit”. Aquest aspecte més social també es treballa a La Societat Musical del País Valencià a Barcelona. De fet, una de les potes fonamentals del projecte és poder oferir oci als músics. Enric diu que “anar de paella o el sopar de després de l’assaig és una de les coses que fa que un músic decidisca agafar el cotxe 45 minuts, dues vegades a la setmana per a venir a La Valenciana”.
Èxits continus
Són cinc anys ja de treball de La Valencianai, tot i que, sembla poc; la banda ha aconseguit assolir alguns èxits que sols estan a l’abast de les millors bandes simfòniques. En aquest sentit, el fet d’haver-se federat a la Federació Catalana de Societats Musicals, els ha permés accedir a alguns dels espais més importants de la ciutat de Barcelona.
El cicle “Cultura Popular als Ateneus” permet que La Valencianatinga una programació estable durant la temporada, ja que, a diferència del que estem acostumats als pobles del País Valencià, a Barcelona, no és gens senzill accedir a un espai municipal que permeta un concert d’una banda com La Valenciana. Aquest cicle, organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals, posa a disposició de les bandes, Ateneus on puguen actuar.
A banda d’aquesta programació als Ateneus, la Valenciana porta des del primer any assolint èxits. Han tocat junt amb solistes com Luis González, entre d’altres o han participat en el Certamen de Bandes de la Diputació de València, quan van tocar, per segona vegada al País Valencià. Respecte a aquesta actuació al territori, a un espai com el Palau de la Música de València, Enric Alberola, trompista de la banda, contava “que van sentir el reconeixement del país, participant en aquest acte central de la vida bandística valenciana”. Aquesta va ser la segona actuació al País Valencià. Anteriorment, van participar amb un concert a les celebracions de la declaració de Llíria com a Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO i, posteriorment, a un concert a Castelló de la Plana, amb la banda de la Universitat Jaume Primer.
La Valenciana ha actuat ja tres vegades al nostre territori: a Llíria, al Certamen de la Diputació de València i a Castelló de La Plana
No sols són aquests els èxits de La Valenciana, el passat mes de novembre, van celebrar la patrona de la música, Santa Cecília, a un escenari immillorable: el de l’Auditori de Barcelona. Al context del XX Festivals de Bandes de Catalunya, aquesta formació de músics valencians va actuar amb la Beat Band de l’Associació Musical Symphocat. Cada agrupació va preparar mig concert i tot plegat van aconseguir un resultat que les tres persones que han participat en aquest reportatge (Enric, Vicent i Verònica) qualifiquen d’“una passada” -i els seus ulls quan parlen del concert diuen el mateix-.
Ara, LaSocietat Musical de País Valencià a Barcelonaes prepara per a nous reptes. Ja estan preparant un concert que prompte faran a Torrent, al context del festival Torrent Brassurround que organitzen els Spanish Brass, el quintet de metalls més importat de l’Estat. Actuaran junt amb Luís González, de nou, nou i amb Adam Rapa. A més a més, prompte descobriran nous projectes que estan preparant per al 2022 amb artistes internacionals.
Amb tot, La Valenciana, en comunió amb Casa València, s’ha convertit en un projecte de referència per a les bandes valencianes, des del punt de vista de la música, sí; però també des del punt de vista orgànic. És, com comentava Vicent Coleto, “un espai on tocar tanmateix on fer paella, on jugar al truc i on portar la teua parella i els teus fills per a no perdre les arrels”.
El projecte continua i els èxits segueixen acumulant-se. Verònica Garcia, que és presidenta des del 2020, conta que La Valenciana els ha fet a molts treure els instruments dels armaris després de molts anys i això “és ja un èxit important que ens ha fet passar mesos als núvols”. Però que, el que troben tots més rellevant i en el que tots coincideixen és que la Societat Musical del País Valencià a Barcelona té el seu major èxit en haver-se convertit, com diu Verònica, en “la banda del poble de cadascun a Barcelona”.
