Carles Magraner, director de Capella de Ministrers: “Volem celebrar la interculturalitat que ha brindat una mar sempre associada al festiu i font d’inspiració d’intel·lectuals, i reivindicar el mestissatge i vinculació entre la música culta i tradicional”.
Capella de Ministrers ha publicat el disc Mediterrània, una mar de música un treball en el qual recupera part d’un vast patrimoni artístic, que s’ha desenvolupat als països que banya la mar Mediterrània, des de la música tradicional, renaixentista i barroca. Aquest últim àlbum és el número 64 d’una formació de referència internacional de la música històrica que complirà 35 anys de trajectòria artística en 2022.
Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, aborda en els 18 temes d’aquest disc, que es distribueix en més de 28 països i en diverses plataformes de tot el món, músiques napolitanes i mediterrànies d’autors dels segles XVI i XVII com Antonio Valente, Athanasius Kircher, Giovan Leonardo Primavera, Lucas Ruiz de Ribayaz, Vincenzo Fontana, Andrea Falconieri, Girolamo Frescobaldi, Claudio Monteverdi, Stefano Landi, així com cançons de Pi de Vittorio amb arranjaments de Magraner i altres obres anònimes i tradicionals.
El violagambista i músicólogo subratlla que “en aquest repertori volem celebrar la interculturalitat que ha brindat el Mediterrani durant segles i reivindicar el mestissatge i vinculació entre la música culta i tradicional”. L’artista, que presentarà el treball discogràfic a Castelló el 23 d’octubre i a Barcelona i Madrid al desembre, destaca que “hem pretés que la música, un llenguatge d’unió, comuna i universal, destil·le frescor enfront d’una mar, sempre associat al festiu i font d’inspiració per a molts intel·lectuals, que en moltes ocasions és escenari de mort, desigualtats i enfrontaments constants per conflictes polítics”.
La formació per a aquest programa, amb Magraner (viola de gamba) al capdavant, està composta per prestigiosos cantants com Èlia Casanova i Pi de Vittorio, i músics com Robert Cases (guitarra barroca i tiorba), Pau Ballester (percussió), David Antich (flautes), Eduard Navarro (corna musa i mandolina), Lixsania Fernández (violone) i Aziz Samsaoui (kanun i saz).
Personalitat mediterrània
Juan Ángel Vela del Camp, president honorari de Cappella Neapolitana i reconegut crític musical, exposa en l’article del llibret, que porta per títol Per terra, mar i aire. (Hui, ahir i demà), que “Capella de Ministrers reivindica la seua personalitat mediterrània”, en tant que “una filosofia en la manera de viure culturalment la música”, en la qual la mar és “una expansió poètica tan natural com creativa”, i en un disc “festiu, viatger i ple de curulls suggeriments poètics i humanístiques” que ens transporta a Nàpols.
Per això, rememora un article de l’antropòleg Julio Caro Baroja en el qual indicava que “l’últim reducte de l’esperit grec a Europa no es troba a Grècia ni en els departaments de filologia o arqueologia clàssica, sinó a Nàpols. S’imagina millor a Sòcrates passejant per un mercat ambulant o placeta napolitana i iniciant un diàleg amb alguna persona humil que assegut entre grans helenistas de Berlín o d’Oslo”. Per a Car Baroja, “la dimensió napolitana de l’esperit grec emanava d’un irresistible equilibri entre raó, passió i vitalitat”.
Atmosfera napolitana
Juan Ángel Vela del Camp assegura que “aquest disc traspua aqueixa atmosfera napolitana pels quatre costats. Té passió, sí, però també contagia alegria”; destaca “la complementarietat entre cor i cap de Carles Magraner i el seu extraordinari grup artístic” i la convivència “entre música popular i música culta, emmarcat en un imprescindible plantejament de rigor històric”, tot això, en un context en el qual la cort d’Alfons el Magnànim converteix a la ciutat de Nàpols en el segle XV “en una de les més cultes i actives de tota l’Europa renaixentista”.
Segons el parer de l’expert basc, i “situats en aquest context mediterrani, napolità i de complementarietat popular-culta, s’agraeix la feliç idea de combinar en aquest enregistrament les músiques de treball d’ací i d’allà amb el cant dei carrettieri del sud d’Itàlia i el *cant de batre tradicional agrícola valencià, amb les veus de Pi de Vittorio, el carismàtic cantant popular italià nascut en Leporano, província de Taranto, i la valenciana Èlia Casanova, de Faura, a pler alternant els matisos expressius de les arrels la seua terra amb el refinament de Giralomo Frescobaldi”.
Apunta també la vinculació a Claudio Monteverdi “en el meravellós madrigal Si dolce è il turment, un homenatge a la teoria dels afectes i un reconeixement de pas al naixement de l’òpera en la pròxima Toscana”, un gènere que “va viure anys després a Nàpols moments de gran esplendor. El Teatre Sant Carlo va ser un testimoni privilegiat d’aquesta efervescència. Construït per voluntat del rei Carles III de Borbó es va inaugurar en 1737, 41 anys abans que La Scala de Milà. La seua importància històrica és essencial”.
Mediterranew Musix
El treball discogràfic està inclòs en Mediterranew Musix de Turisme Comunitat Valenciana, un programa que aporta diversos beneficis com posar en valor aquest projecte musical mitjançant el suport en promoció, representació i en la seua difusió en les fires sectorials i activitats promocionals en les quals participe l’agència de la Generalitat Valenciana.
D’altra banda, la fotografia de la portada, Mar de fons, de Lídia Carbonell, una professional amb una llarga trajectòria en comunicació, forma part d’un projecte de conscienciació de l’abocament de plàstics al Mediterrani. La imatge i les dades d’estudis científics de ICM – CSIC fan visible la gravetat del problema.
Recuperació del patrimoni musical
Capella de Ministrers treballa des de fa més de tres dècades en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.500 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. La seua labor investigadora es remunta fins a l’Edat mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. Va obtindre el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos en 2018, i ha sigut finalista dels Premis ICMA en 2021, entre molts altres guardons al llarg de la seua història.
La formació ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i publicat treballs entorn de la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, La ruta de la seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…