La indústria musical valenciana podria perdre més de 50 milions d’euros per l’impacte de la Covid-19. Es tracta de la pitjor crisi de la seua història segons es desprén de les enquestes realitzades als professionals de la música en directe: empreses promotores, management, sales, so i il·luminació, companyies d’espectacles i serveis. Els resultats formen part de l’estudi elaborat per l’Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana (MusicaProCV), la Valencian Music Association (VAM!), la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend i l’Associació de Sales de Música en Directe En Viu!.
L’objectiu d’aquest informe és estimar els efectes econòmics i laborals de la crisi sanitària en la indústria de la música en directe. Així mateix, es pretén valorar les conseqüències de les mesures adoptades per les empreses del sector i l’administració, alhora que es proposen noves línies d’actuació en funció de les dades obtingudes. El període d’estudi abasta des de l’inici de la crisi, el passat 14 de març, fins a la conclusió de la temporada alta, el 15 de setembre.
Pèrdues econòmiques i de llocs de treball
Segons els primers càlculs, les pèrdues de facturació del sector durant la temporada mitjana (des del 14 de març fins al 31 de maig) ascendiran a 8.660.000€. D’altra banda, durant la temporada alta (des de l’1 de juny fins al 15 de setembre), els danys es valoren en 45.500.000€. D’aquesta manera, les empreses de la música estimen que les pèrdues en la seua facturació per la Covid-19 seran de 54 milions d’euros. S’ha de tenir en compte que els 20 principals festivals de la Comunitat Valenciana representen un 60% d’aquesta quantitat (més de 33 milions d’euros de pèrdues). En canvi, les més afectades per aquesta situació són les empreses promotores, amb un impacte en la seua facturació de 38 milions d’euros (un 83% del total).
L’estudi també ha abordat les conseqüències de la crisi sanitària del coronavirus en el terreny laboral. A la Comunitat Valenciana, 640 persones treballen de forma directa en empreses promotores, sales de música, productores i empreses de so i il·luminació. Segons les enquestes elaborades, 434 professionals, quasi el 70% de les persones contractades en l’àmbit de la música en viu, s’han vist afectats per un ERTO. Cal tenir en compte que aquestes xifres no inclouen les empreses d’espectacles. D’altra banda, l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2019 va estimar que el personal assalariat en l’àmbit de la cultura arriba al 68,8%. Per tant, s’ha de valorar que hi ha un 30% de personal autònom o eventual que també s’ha vist greument afectat per aquesta situació.
Aquestes dades palesen el profund impacte que ha tingut la Covid-19 en la música en directe. Cal tenir en compte que el coronavirus ha paralitzat per complet l’activitat d’un dels sectors estratègics més importants en la dinamització econòmica, social i turística de la Comunitat Valenciana. Així, els més de 10.000 espectacles programats des del 14 de març fins a la finalització de la temporada alta s’han hagut d’ajornar o cancel·lar. En aquesta xifra s’inclouen grans festivals, concerts a l’aire lliure i en sales, així com actuacions en municipis per festes patronals, entre altres.
L’aturada en la venda d’entrades per a esdeveniments culturals programats en 2020 fa preveure una recessió econòmica de la qual la indústria musical tardarà molt més de temps en recuperar-se en comparació amb altres activitats. Així, malgrat el calendari de desescalada anunciat pel govern espanyol, el sector viu en la incertesa i desconeix en quines condicions s’hauran de celebrar els pròxims esdeveniments. La possibilitat de realitzar concerts en recintes al 30% de la seua capacitat és insostenible i inviable en la immensa majoria dels casos.
Les propostes de la indústria
Els agents de la música en directe han fet arribar a les administracions diversos plans d’acció per tal de pal·liar els efectes de la crisi sanitària i assegurar la continuïtat de l’activitat. En aquest sentit, es considera urgent l’aplicació del concepte de “causa major” per a permetre l’ajornament o suspensió dels esdeveniments musicals programats per a l’any 2020.
Així mateix, s’haurien de flexibilitzar les normatives de consum relatives a la devolució de l’import de les localitats en els casos d’ajornament i cancel·lació d’actuacions com s’ha fet en altres països europeus. D’aquesta manera, les entrades d’un espectacle ajornat haurien de servir per a la nova data programada en un termini que incloga finals de 2021. En cas de suspensió, s’hauria de contemplar la creació d’un bo bescanviable per tal que el públic pogués assistir a un altre espectacle o festival. Finalment, quan cap de les dues opcions siga viable, el consumidor sempre podria reclamar la devolució de l’import, que seria executable en un període de 18 mesos a partir de l’anunci de la cancel·lació.
Mesures proposades a les administracions valencianes
La indústria també reclama a les administracions valencianes la implementació d’ajudes urgents que permeten mantindre la cadena de valor musical professional del sector: empreses, autònoms i artistes professionals; la reestructuració i ampliació temporal d’algunes línies d’ajudes; la creació d’un fons autonòmic per al finançament immediat de la indústria musical; a banda d’altres mesures per a garantir la fidelització de públics i l’estimulació del consum cultural en el moment de retorn a l’activitat. Així mateix, s’ha sol·licitat a l’Ajuntament de València, la ciutat on es concentra una part molt significativa de l’activitat musical, una línia de subvencions per a millorar la competitivitat dels agents del ram a la localitat.
Un pla ReaCtivem benvingut, però insuficient
En eixe sentit, el pla ReaCtivem presentat per la Conselleria ha sigut molt benvingut, però resulta del tot insuficient per a cobrir les necessitats d’un sector cultural que comprén àmbits tan variats com la música, les arts escèniques, el món del llibre i les biblioteques, les arts plàstiques i l’audiovisual. Per exemple, a Catalunya, la Generalitat ha posat en marxa un pla per a la recuperació del seu sector cultural de 21 milions d’euros.