Les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana han demostrat tindre uns fonaments ben sòlids que els han permès no tan sols superar els pitjors anys de la crisi econòmica sense haver patit les greus conseqüències que han fet desaparèixer un bon número d´empreses i associacions, sinó que per contra, en en els últims anys fins i tot han aconseguit augmentar el seu valor. Eixa és una de les principals conclusions d´un estudi fet públic hui per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i la Universitat de València i que permet posar en xifres la importància d´este col·lectiu en la Comunitat.
El treball porta per títol “Actualització de les Dades sobre l’Estructura Econòmica, la Dimensió Econòmica i l’Impacte de les Societats Musicals” a la Comunitat Valenciana”, i serveix per a posar al dia les dades obtingudes en un primer estudi realitzat en 2009, amb l’objectiu de conèixer la dimensió pressupostària i econòmica de les Societats Musicals en les tres províncies. La recerca, duta a terme per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme (Econcult) de la Universitat de València, permet traure a la llum la contribució que realitzen les societats musicals a la creació de riquesa i ocupació en la Comunitat, una contribució que no ha deixat de créixer en els últims anys.
I és que, tal i com ha apuntat el director del projecte i coordinador d’Econcult, Pau Rausell, les societats musicals van afrontar la crisi amb una notable resiliència, ja que no només no van haver de tancar a pesar dels problemes econòmics que van afectar a la Comunitat, sinó que el el seu número va passar de les 527 censades en 2009, a les 547 que hi havia en 2016. Però les dades no només demostren un creixement pel que fa al nombre de societats, sinó que tant el suport de la massa social com del nombre de músics es manté, set anys després, a nivells de 2009.
L´estudi apunta que el nombre de socis se situa en torn als 139.608 en 2016, front als 140.119 comptabilitzats en 2009; mentre que el número de músics inscrits en les societats ha augmentat lleugerament fins als 41.147, pels 40.899 registrats en 2009.
On sí que s´ha registrat un creixement destacable és el nombre d´educands, que ha augmentat un vint-i-dos per cent per a passar dels 43.084 que hi havia en 2009, als 52.490 que hi ha actius en 2016. Esta dada posa de manifest el valor que suposen les escoles de música per al global de la societat valenciana, que segueix tenint la música com un dels seus principals puntals socials i culturals.
En este sentit, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, s´ha mostrat convençut que la crisi ha sigut sobretot “una crisi de valors” i ha afirmat que aquestes xifres evidencien que “la societat valenciana veu en les Escoles de Música un lloc de desenvolupament i creixement”. Rodríguez ha explicat que cuidar les escoles de música com a “base de la tradició musical de la Comunitat Valenciana” i ha defensat un modèl d´èxit que ha continuat creixent en alumnes a pesar de la situació econòmica de les famílies.
Entitats Auto-sostenibles
Precisament, les dades presentades en l´estudi revelen que les escoles de música s´han convertit en un dels pilars fonamentals de les societats musicals, també pel que fa a la seua viabilitat econòmica. Així, segons les investigacions, la principal font de finançament de les societats msuicals hui dia són, precisament, les matrícules en els escoles de música, que suposen fins a un 38,3 per cent dels ingressos totals d´estes entitats.
Per contra, els ingressos rebuts a partir de les subvencions atorgades per les diferents administracions, se situen en torn al 22 per cent, una quantitat en la que destaquen les ajudes provinents dels convenis amb les corporacions locals, amb un 10,4 per cent del total; o l´augment les ajudes rebudes d’Europa, que continuen suposant no més d´un 0,4 per cent del total d´ingressos.
Estes dades no fan més que posar el gran treball realitzat per les Societats Musicals per a auto-sostenir-se econòmicament, un fet que Rodríguez va voler destacar durant la presentació de l´estudi.
Una producció de 66 milions
Pel que fa a la producció, Rausell ha assenyalat que si les Societats Musicals foren empreses, tindrien un nivell de producció agregat
de quasi 66 milions d’euros, la qual cosa les posicionaria com l´empresa número 170 de la Comunitat Valenciana en termes de facturació. En este sentit l´estudi destaca que les societats musicals generen una riquesa de que està en torn als 40 milions d’euros, la qual cosa suposa un 0,04 per cent del PIB de la Comunitat Valenciana en 2016.
Estes dades suposen un un creixement del 25 per cent en valors corrents, i d´un 15 per cent en valors constants pel que fa a l’estudi realitzat en 2009, unes xifres que demostrarien la capacitat del col·lectiu per a superar amb èxit un dels anys més difícils per a l´economia valenciana. En este sentit, Rausell ha explicat que “el creixement del valor afegit de les Societats Musicals es deu a un model de major austeritat en els consums intermedis i en un notable increment de les despeses de personal i la Seguretat Social”, una dada directament relacionada amb el creixement dels serveis oferits en les Escoles de Música i el nombre d´educands.
Amb tot, este estudi que ara s´ha posat al dia, serveix per a demostrar que la importància de les societats musicals valencianes i les seues escoles de música supera els àmbits estrictament cultural i social per a ocupar un lloc destacat en l´economia valenciana, un fet que fa necessari una atenció especial per a este col·lectiu, tal i com reclama la FSMCV.
I és que, a pesar de ser un moviment que no es regeix pel model empresarial, les dades demostren la importància econòmica d´un col·lectiu que hui agrupa a 549 Societats Musicals i les seues escoles de música (el 50% d’Espanya), amb 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis.
Ara, segons ha explicat Raussell, “els resultats d’aquest anàlisi són una informació estratègica per a comprovar la rellevància de les Societats Musicals per al desenvolupament soci-econòmic de la Comunitat Valenciana i l’articulació de mesures d’intervenció pública”.
