Formar no solament a bons professionals en els seus respectius camps, sinó preocupar-se perquè els estudiants es convertisquen en ciutadans que tinguen el seu lloc en una societat viva i dinàmica. Aquest és un dels objectius de la Universitat Jaume I de Castelló, que des de la seua formació, ha dedicat un gran esforç a defensar el patrimoni cultural valencià, considerat com un element indispensable per a la formació dels seus alumnes. Un patrimoni cultural on la música té un paper principal que s´ha traslladat a l´ambient universitari amb propostes com l´Orfeó, la Big Band o la recentment formada Banda de la UJI, iniciatives totes elles de gran èxit que no fan més que confirmar la estreta relació que els joves universitaris mantenen amb la música.
-Amb més de cinc-centes societats musicals repartides per tota la Comunitat Valenciana, les bandes de música són un dels actors culturals més visibles en tot el territori. Quina importància pensa que tenen aquestes bandes en el global de l’activitat cultural valenciana?
Som la terra de la música. Els valencians i valencianes tenim a la música un dels nostres trets d´identitat més característics, però a més, és un tipus de música que sempre és coral, col·lectiva; es a dir, que requereix d´una associació que integre els músics. Segons la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, hi ha un total de 1.686 formacions musicals, de les quals el col·lectiu més ample és el de les bandes de música. Per tant, es tracta d´un element cabdal de la nostra cultura com a país, com a poble; un element que té un paper socialitzador i integrador molt important i, sobretot, de conreu de la música entre les generacions més joves. En conjunt, les bandes de música són un potent agent cultural que, probablement, representa la xarxa cultural més potent i extensa de la Comunitat Valenciana, que no depèn de cap intervenció governamental, sinó exclusivament del dinamisme dels seus membres, que ho son de manera molt activa.
-Les universitats s’han convertit en els últims anys en un dels principals agents dinamitzadors de l’oferta cultural valenciana. Per què creu que les universitats han de destinar recursos a mantenir viu el patrimoni cultural i amb ell també el musical?
A més de formar professionals les universitats tenim un paper clau en la formació de les persones, i per tant, en l´extensió dels elements artístics, de la cultura en general, i també en la formació en valors. Perquè no sols formem professionals, bons professionals, sinó que també volem formar bons ciutadans. Des d´Ortega, les universitats som conscients que la nostra missió no abasta només la formació i la recerca, sinó que també té un component clarament social, de construcció d´un cos comú en les nostres societats, de promoció i extensió de la cultura, en definitiva. Per això treballem per mantenir viu el nostre patrimoni cultural i, lògicament, també el musical.
-Iniciatives com l’Aula de Música de la Universitat Jaume I, o la pròpia Big Band, són algunes de les propostes relacionades en la música que funcionen actualment. Com valora el resultat d’aquestes iniciatives?
L´Aula de Música de l´UJI és una de les nostres iniciatives culturals més consolidades, que va sorgir pràcticament a l´inici de la pròpia Universitat Jaume I per a donar resposta a unes necessitats de formació i gaudi de l´esperit humà en tot allò relacionat amb la música. La Big Band és una experiència posterior, fruit precisament de les activitats de formació i taller en aquestes tècniques dins de l´Aula de Música, i que des de la seua creació ha tingut una gran acceptació entre el públic.
-Fins i tot els propis alumnes, de diferents titulacions, han posat en marxa una banda universitària que està formada per prop de cinquanta alumnes. Pensa que la música té una presència suficient dins del món universitari?
Aquesta darrera iniciativa a la qual es refereix, la Banda de l´UJI, és una iniciativa d’un grup d’alumnes de la Facultat de Ciències Humanes i Socials per a promocionar i difondre la música de banda a l’àmbit universitari que ha sorgit recentment i que és una mostra ben clara de que la Universitat és una part més de la societat i respon a les mateixes dinàmiques. De la mateixa manera que quasi tots els pobles tenen la seua banda de música, i que aquesta ha sorgit de manera natural i espontània per part d´amants de la música, així ha passat també a la Jaume I.
-Pensa que la música, així com d’altres ensenyaments artístics, haurien de tenir una major importància en el currículum dels estudiants? Quina importància tenen aquestes matèries per als joves?
Hi ha un debat, encara no resolt, sobre cóm s´han d´inserir els ensenyaments artístics dins de la formació universitària. Va haver una proposta per part de la Generalitat Valenciana, però finalment no es va implantar i crec que hauríem de tornar a treballar en el tema. Hi ha moltes matèries que han anant entrant en les universitats, però amb la música no hem sabut trobar encara l´encaix adequat. I no només des del punt de vista de la creació d´uns estudis específics, sinó també des de la visió de la formació transversal i humanística. Totes els activitats musicals que duem a terme fins ara les universitats estan més relacionades amb la nostra activitat sociocultural que no amb la formativa, de caràcter optatiu. També és cert que en els últims anys, amb la nova configuració dels estudis dins de l´Espai Europeu d´Educació Superior, s´ha creat un model d´especialització que ha deixat poc de marge a la lliure configuració en els estudis i a l´adopció de crèdits reglats de matèries com podrien ser les artístiques.
-En el context actual, molts joves valencians han trobat en la música la seua sortida professional. Pensa que calen noves iniciatives per a fomentar la música com una opció de futur?
És evident que la música forma part d´allò que ara s´anomena les indústries culturals i de continguts i que, en aquest camp, hi ha moltes possibilitats de desenvolupament i creixement futur. Per tant, sí, crec que la música pot ser una opció de futur com a espai d´ocupació i no només de gaudi intel·lectual.
-Alguns músics i intèrprets valencians estan reconeguts com a referents nacionals i internacionals en el seu camp. Pensa que aquests professionals estan suficientment valorats?
En tots els àmbits relacionats amb el món de la cultura, el problema és sobretot de la gran diferència que hi ha entre els nivells amb més prestigi i la resta de creadors o intèrprets. El reconeixement, i per tant la valoració, no només social, sinó també econòmica i fins i tot d´influència, depèn en gran mesura del coneixement mediàtic i social, de la fama. Així, els músics més famosos crec que sí que gaudeixen d´un alt nivell de valoració. Però aquesta situació, per desgràcia, no és sempre extrapolable al conjunt dels músics, un col·lectiu -com altres molts dins de les arts- on la fama no sempre ve aparellada amb la qualitat. Amb tot, crec que s´estan fent avanços per posar en valor als músics i, sobretot, per destacar el seu paper de generadors de sentiments col·lectius, de cohesionador de societats. Una mostra ben clara la tenim en el cantant Raimon, a qui la nostra Universitat ha distingit amb la seua Medalla d´Or, precisament per la seua alta contribució a la nostra societat a través de la seua música.
-La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana treballa per a que les bandes de música siguen reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat. Pensa que aquest fenomen social i cultural compta amb un reconeixement suficient per a la tasca que realitat?
Tal com ja hi ha altres elements, com el Tribunal de les Aigües o el Misteri d´Elx, que formen part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, crec que la nostra tradició de les bandes de música compta amb requisits suficients com per a rebre eixe mateix reconeixement i protecció.