Natural d’Ontinyent, és un gran mestre i també reputat compositor al qual li van atorgar el premi Euterpe en la secció de composició.
Com es pren la decisió d’anar al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València 2013?
En la banda d’Alberic les decisions es prenen molt democràticament. Enrique Alonso, president de la Societat Unió Musical d’Alberic, té molt clar el següent: si decidim anar a un certamen això implica molta feina per a tothom, per tant, una decisió d’aquesta índole sempre es pren amb el vot majoritari dels músics. De fet, a Alberic quan hem anat a una competició ha sigut sempre una resolució col•lectiva. Personalment, a mi m’agrada anar sempre als certàmens, ja que el fet de concursar et permet estar en forma musicalment durant eixe any i el següent. Una vegada passa cert temps, notes que el nivell disminueix i aleshores has de plantejar-te un altre projecte per mantenir la qualitat artística, no necessàriament ha de ser un certamen és clar.
Quant de temps dugueu amb la preparació del certamen?
La banda d’Alberic és amateur, això vol dir que ens hem de posar a treballar amb molt de temps per davant. A gener vam començar a llegir l’obra lliure de Frank Tichelli i quan sabérem que havíem sigut elegits per al CIBM ens posàrem, de seguida, a estudiar l’obligada.
En què consisteix eixa preparació?
La preparació consisteix, bàsicament, en un increment important dels assajos. No és el mateix fer concerts sense examinadors… Quan participes en un certamen et posen una nota i qualsevol persona quan ens examinem estudiem més. Nosaltres fem assajos parcials i generals, suposa molta feina però és l’única manera d’aconseguir fer-ho bé.
Quin nivell d’entusiasme hi ha entre els músics? Estan impacients, nerviosos…?
No crec que estiguen nerviosos, però sí entusiasmats. La banda d’Alberic ha participat en tres certàmens en els últims huit anys i el dia 21 de juliol seran quatre competicions. Amb això vull dir que no és una banda per a la qual un certamen siga un esdeveniment novell. Eixe dia la gent ho farà molt bé, respondran perfectament. Jo ho tinc claríssim, ja que no és la primera vegada que els meus músics pugen a l’escenari del Palau de la Música. Nosaltres sabem que l’auditori estarà ple de gom a gom, tanmateix estarem tranquils perquè ja tenim experiència.
Què expectatives té de cara al certamen?
El nivell competitiu que hi ha en la Secció d’Honor és molt igualitari aquest any. Podríem dir que la Unió Musical de Llíria juga un paper diferent, però les altres quatres bandes a priori pense que estan bastant igualades musicalment. Per això, el 21 de juliol pot passar qualsevol cosa. També crec que independentment del lloc en què quedem, el treball que hem fet durant anys ha comportat que les altres bandes ens respecten.
Els tres primers premis en una Secció d’Honor és un bon lloc, perquè hi ha molta qualitat artística. Per tant quedar entre les tres primeres bandes és per estar contents, jo crec que tenim categoria per poder estar en el pòdium i confie molt en la meua banda.
Perquè es vau decantar per l’obra “Simphony nº2 “ de Frank Tichelli com a obra lliure?
Em vaig decantar perquè té un llenguatge completament diferent a aquell que hem interpretat fins ara. Amb “Wait of the World” , obra lliure de l’any 2007 en el CIBM, vam gaudir moltíssim, però també va ser un repte d’envergadura . Amb “A Costwold Simphony” , obra lliure de l’any 2011 en el CIBM, els músics disfrutaren. La “Simphony nº2” és diferent a aquestes, és una obra molt rítmica i té un llenguatge molt més contemporani. L’he elegit perquè pense que hem de ser atrevits i, per això, canviem d’estil. A més, aquesta obra no s’ha interpretat mai en un certamen cosa que també m’ha fet decantar-me per aquesta elecció.
Com a reputat compositor que és vosté i, a més, reconegut en el món de la música pels seus companys de professió… Quina opinió li mereix la composició de Sunyer?
“Phobos” és una obra amb diversos llenguatges. Jo diria que està formada per dues parts: d’una banda, n’hi ha una primera atrevida i contemporània i, d’altra banda, una segona part més clàssica que la podem relacionar amb les altres obres de l’autor. En general, destacaria que és atrevida i té la dificultat necessària per ser l’obra obligada de la Secció d’Honor. Crec que amb aquesta obra el jurat s’adonarà ràpidament del treball que han fet les bandes. Hi ha fragments molt complicats però alhora molt vistosos que si els has treballat llueixen molt… com ara el principi, que té un joc de dissonàncies espectacular.
Com es viu en la localitat que la banda participe en la secció més prestigiosa del CIBM?
El poble està molt il•lusionat amb la seua banda. Les actuacions de la Societat Unió Musical d’Alberic deixen en bon lloc a la banda, però també representen a Alberic. Se senten orgullosos de tenir al seu abast una entitat musical com aquesta, prova d’això és que el dia del certamen l’Ajuntament d’Alberic ha llogat nombrosos autobusos perquè els alberiquenys ens donen el seu suport eixe gran dia.
