Com es pren la decisió de participar en un certamen? I en concret al I Certamen Música Festera d’Agost 2013?
Nosaltres sempre estem interessats a participar-hi, jo personalment consulte contínuament les bases de molts certàmens. En el cas concret del Certamen Música Festera d’Agost fou Juan Carlos Sempere, director de la banda, qui em va proposar la possibilitat d’anar-hi. Era la primera vegada que se celebrava i ens va semblar un projecte interessant. A més, créiem que podíem resultats elegits.
Què opinió li mereix el Certamen d’Agost?
Les dues bandes d’Agost juntament amb el seu Ajuntament i la junta de moros i cristians organitzen el certamen. Ha estat una experiència molt bona, els done l’enhorabona perquè està molt ben organitzat encara que hi ha xicotets detalls que han de polir. Però per ser la primera vegada la veritat que ha estat molt bé.
Quin paper tenen els músics a l’hora de decidir la participació en una competició?
Tenen el paper principal, això és clar. Nosaltres parlem de fer projectes, però són els músics els qui decideixen, sempre comptem amb ells. En el cas del Certamen d’Agost ho férem a votació i la majoria van voler participar-hi.
Diu que sempre compteu amb ells… Quines altres decisions els consulteu també?
L’elecció del director és un dels altres aspectes importants. La última vegada vam crear una comissió de músics la qual va escollir tres o quatre currículums entre més de dos-cents que ens enviaren. La segona fase d’elecció va consistir a assajar durant un mes amb cada postulant a director i, a més, realitzaren un concert amb cadascun d’ells. Tot seguit, vam convocar als músics i per votació secreta elegiren a Juan Carlos Sempere Bomboí. Pense que han de ser ells qui decideixen sobre aquests aspectes perquè, per exemple, jo no sóc músic, per tant, ells estan més capacitats a l’hora de fer aquest tipus d’eleccions.
Quin és el balanç en els primers anys de presidència? Què heu aconseguit fer? A nivell de certàmens, seguiu en la mateixa línia o en l’actualitat s’ha revifat aquest àmbit?
En el temps que estem nosaltres al capdavant de la banda, hem anat als certàmens de Múrcia, Elda i Agost. Aquest fet feia anys que no ocorria, però això és el resultat d’un canvi. Abans l’assistència als assajos era molt baixa, actualment el 90% dels músics vénen a assajar totes les setmanes, estic contenta perquè hi ha molt bona plantilla. Pense que abans la banda es trobava en una dinàmica monòtona tant pel que fa al director com pel que fa als músics.
Una altra decisió que vam prendre fou separar els càrrecs de director de la banda “gran”, juvenil i director de l’escola. Abans una persona s’encarregava de totes aquestes tasques, en l’actualitat n’hi ha tres. Pense que no és bo que totes les funcions les haja de fer una única persona, perquè quan tens tanta feina no rendeixes de la mateixa manera.
Vull destacar també el canvi que hem fet amb la banda juvenil, actualment crec que el seu funcionament és perfecte. Les processons, els concerts i les eixides les fan amb la mateixa freqüència que la gran. Per exemple, no vam necessitar que vinguera una altra banda per al concert de festes, ja que també va participar la juvenil. A més a més, en el concert que es fa per als socis, normalment, l’agrupació dels joves interpretava una o dues obres musicals i després la banda gran feia el concert. Aquest any no va ocórrer això, el 26 d’abril va actuar la banda jovenívol i el 27 d’abril la gran.
Podríem dir que el projecte ha resultat ser segons les seues expectatives?. ¿Ha aconseguit allò que volia?
Et dic la veritat, pense que per a ser presidenta d’una banda és molt important saber música i com tractar a la gent. Jo et puc dir que quan vaig pel carrer els músics em saluden, vull dir que ja em sent satisfeta si cap músic em mira malament. Jo percep que tenen un tracte amb mi molt amistós… De fet, els integrants de la junta em diuen que sóc com una mare perquè no sé dir-los als músics un “no”, els tinc molt consentits… Però em sent molt valorada.
A més, quan iniciarem el projecte l’any 2011 la Societat Musical passava per una època difícil i jo em sent satisfeta de veure el canvi positiu que han fet. En aquest moment la banda està a molt bon nivell i el director també… Hem tingut sort amb ell.
Juan Carlos Sempere Bomboí, director de la banda de música, què ha aportat al nou projecte que vostè encapçala?
Gràcies a Juan Carlos la qualitat de la música que fa aquesta banda augmenta dia rere dia. També ha aportat molta il•lusió, s’ha fet amics dels músics i ha creat molt bona unió entre els integrants de la banda. En l’actualitat, et puc dir que els músics estan molt contents amb Juan Carlos i ell també.
En aquest moment de crisi econòmica… Fins a quin punt afecta a la Societat Artístic Musical “El Valle” de Càrcer? És l’època actual un entrebanc per a poder participar en els certàmens?
Nosaltres tenim una subvenció que ens proporciona l’Ajuntament. Però sí que hem notat la crisi en el fet que les entitats festives, com ara les falles ajusten els seus pressupostos i, per això, els músics ara no tenen els mateixos guanys que fa uns anys enrere.
Quins són els projectes de la junta directiva?
L’objectiu més important que tenim és aconseguir anar al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”. Juan Carlos és conscient d’això i em diu que quan estiguen preparats em dirà: “Alfonsi, anem al certamen de València”. Espere eixe dia amb molta il•lusió.
La situació de les escoles de música creu que és bona? Les bandes en la Comunitat, pensa que es cuiden com a patrimoni cultural?
Pense que el fet de gestionar les escoles de música per mitjà de les subvencions de Conselleria és un fracàs. Hem de finançar les escoles nosaltres perquè puguem eixir endavant, d’altra manera crec que el futur és incert. Respecte a les bandes, crec que estan més valorades fora del territori de la Comunitat Valenciana.
