V. Vallés: “La música s’ha de convertir en un plaer”

M.Q.

0-0-0000 00:00h


Guanyador i finalista de múltiples premis de composició, Víctor Vallés conta la seua experiència i la seua trajectòria musical que l´han dut a convertir-se en un dels joves compositors amb més renom de la Marina Alta.



Víctor Vallés Fornet, de 30 anys, natural de El Verger, compagina la seua activitat docent i compositiva amb les classes de 4t de direcció amb J. R. P. Vilaplana i la direcció de la U.M. de Tàrbena i la U.M. Valladina de Vallada, junt amb la realització del doctorat sobre la obra de Carmelo A. Bernaola en el Departamento de Comunicación Audiovisual de la UPV.


Què és per a vostè la música?


Una forma de vida: des de la feina fins el plaer, tota ella està impregnada de música.


Quines influències a pres?


En la forma d´entendre la composició, sense cap dubte, foren tres dels professors que vaig tindre en el Conservatori Superior de València: Ramon Ramos (professor de Composició), Enrique Sanz-Burguete (professor de Música Contemporània) i Gregorio Jiménez (professor de Música Electroacústica).


Quina música sol escoltar?


Qualsevol cosa de Bach, en especial Les Variacions Goldberg m´apassionen, M. Ravel, I. Albéniz, I. Stravinski, W. Lutoslawski... en general, podríem dir que en aquests moments tot el que escolte és del segle XX, llevat de Bach i algunes coses de finals del XIX. De totes formes són cicles, interessos del moment, o estats d´ànim...no sé. Fa un temps escoltava música antiga i concerts per a violí i orquestra... 


Com definiria les seues composicions? Quin estil segueixen?


La meua música presenta principalment dos influències, el concepte d´unificació webernià, i la música electroacústica. Tal i com diu el comentari de la següent partitura:


Obras de Anton Webern como Symphonie op.21, Koncert op.24, Variationen para piano op.27 y el Streichquartett op.28 están construidas a partir de una única serie, pero además, esta serie está formada por 3 o 4 células que son el resultado de una única transformada 2 o 3 veces.  Es decir, 2 o 3 intervalos unifican toda la obra. En el caso de Construction II, sin ser serial, el concepto de unificación es muy parecido, aunque la idea de transformación y/o mutación que aparece en muchas ocasiones, es mucho más libre. Se aplican "técnicas" (puramente electroacústicas en origen) como el streching, que nos da como resultado unos gestos musicales que se van generando (construyendo) a medida que avanza la obra, pero que también se van diluyendo y contrayendo en un final al niente, guiados por una macroestructura en forma de arco.


Com ha sigut la seua trajectòria musical?


Vaig començar en la banda del poble amb la trompeta. Finalitzant les Ensenyances Professionals ja vaig anar encaminant-me a la composició i al piano. Una vegada finalitzat el Grau Superior, vaig realitzar el Màster de Música de la UPV en la seua modalitat de “Música Contemporània”, i actualment estic realitzant un Doctorat en la UPV sobre l’obra de Carmelo Bernaola.


Quina de les seues obres és la més important? I la que més li agrada? Perquè?


Al tenir una producció tan eclèctica, estilísticament parlant, no podria escollir-ne una sola... De les obres que tinc per a banda dedicades a la música festera, em quede amb "Emma", marxa mora dedicada a la meua filla, per la seua unitat, coherència i força.


D´electrònica mixta em quede amb dos, "CONSTRUCTION II" i "aeruAurea", pel funcionament formal i els timbres/colors aconseguits. I en música de cambra tant el “Quintet nº2” com Aires des Corral.


Vostè ha guanyat diferents premis relatius al món de la música. Recentment ha resultat guanyador també del I Concurs de composició Solfes de la Mediterrània, al que no hi va poder assistir. Com valora tot aquet recolzament y reconeixement per part del públic?


Qualsevol tipus de premi i/o reconeixement sempre és un plus de confiança que t´anima a seguir amb el que fas, i més en els temps que corren, que pareix que la cultura és el primer element prescindible en la societat quan l´economia no va bé.


La obra amb la que va participar al concurs fou “Homenatge Clar”. Com la definiria?


És una obra que intenta aconseguir un perfecte maridatge entre poesia i música per tal d´enaltir els diversos colors, llums, obscuritats, emocions, i altres imatges i ambients que crec que va plasmar Joan Vicent Clar en el seu “Concerto Grosso”. Tot açò, mitjançant diversos recursos melòdico-tímbrics (bouchées, frullatti, bends., glissandi, sons amb aire, multifònics, afinació no temperada), textures canviants, moltes formes de presentar el text (cantat, recitat, cridat i murmurat), el mode d´articulació d´algunes consonants, gestos i/o figures musicals...


Què opina de les altres dues obres que competien amb vostè?


No puc valorar-les, no les he escoltades.


Quin consell donaria als infants i no tant infants que volen iniciar-se en el món de la música?


El consell és ben simple i concret, tant per a amateurs, com per a futurs professionals, la música s´ha de convertir en un plaer i en una part imprescindible del dia a dia. Fet com una obligació (siga professionalment o no) sols té un final possible, no massa bo.


  


Si voleu saber-ne més sobre aquest jove compositor, podeu visitar el seu blog


 

Administración:

C/ 525 núm.9 - 46182 Paterna - Valencia
96 132 33 75 - De lunes a viernes de 9:00 a 14:00h
606 016 371
Redacción y noticias:
noticias@lasbandasdemusica.com
Administración:
administracion@lasbandasdemusica.com
Publicidad y relaciones institucionales:
promocion@lasbandasdemusica.com

Suscripción:

© La Traca Publicacions Valencianas, s.l.   |   Aviso Legal   |   Politica de Privacidad   |   Contacto   |   Publicidad y Promoción